LA PUTA D’OROS

Autor: Elena Torres
Editorial: Gregal (2015)
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 452
Gènere: Novel·la negre
Sinopsi: La puta d’oros és una novel·la que parla de persones i de sentiments; uns sentiments capaços de transformar les víctimes en botxins. Una novel·la plena de matisos, on res és del tot blanc ni negre. Una narració actual, amb un llenguatge directe i sense concessions; una història que parla d’avui i també d’un passat no gaire llunyà que no podem oblidar.
Febrer de 1976, Barcelona: Després d’una manifestació antifranquista, un escamot de l’extrema dreta apallissa una jove fins a deixar-la per morta. Malgrat la violència de l’agressió, la víctima sobreviu. Tot i que no els ha vist la cara, té la certesa de qui és el responsable de l’atac, però no s’atreveix a denunciar-lo. La por fa que abandoni la ciutat i marxi a l’estranger per començar una nova vida.
Octubre del 2008, Llançà: Un fet circumstancial, aparentment insignificant, desfermarà la tragèdia. Odis, rancúnies i misèries estendran els seus tentacles buscant la venjança. La puta d’oros s’hi veurà plenament involucrada. I aquest cop, no hi haurà pietat.

<<<>>>

 « Ella hauria estat una víctima i, tret d’honroses excepcions, l’havien tractat com una criminal .»

La puta d’oros és una novel·la que parla de persones i de sentiments. De relacions, sobretot les familiars: les de la família Martí i les de la família Tamarite. També les relacions d’amistat i de parella juguen un paper important.

Veurem els fets a través dels ulls de la protagonista, la Jana Martí, en una trama molt ben trenada; tot el que succeeix guarda una coherència en les posteriors accions dels personatges. Viurem, a través dels records de la protagonista, aquells primers mesos del post franquisme, on els grups radicals d’extrema dreta campaven a les seves amples, sense que ningú —o molt poca gent— s’atrevís a fer res per canviar-ho. On les coses es tapaven a cop de talonari o d’amenaça, quedant impunes agressions com la que pateix la Jana. Una de les èpoques més fosques i negres de la nostra història. També el present de la Jana, marcadíssim pels fets del passat. On les seves pors la porten a fugir una vegada darrera l’altre, fins que diu prou i té la clara intenció d’abordar aquestes pors i saber que és el que realment va passar en aquells carrers de Barcelona: Qui l’odiava tant per voler matar-la? El soroll del “clic-clac”, que tan bé recorda però que no pot definir d’on prové i qui el provoca, serà la clau. Un soroll que el lector identificarà de seguida, l’autora dóna suficients pistes per fer-ho. I poc ens costarà, també, saber qui era l’autor.

Encara que la protagonista absoluta és la Jana Martí, tenim una línia argumental paral·lela, que acabarà convergint amb la principal, que és la de la família Tamarite-Puig i que coneixerem sobretot en veu d’un dels germans: en Rodrigo; menyspreat per la seva pròpia família, la seva història té moltes similituds, guardant les distancies —que són enormes— amb la de la Jana.
El nexe d’unió entre les dues trames serà en Luca Costa, vell conegut dels dos protagonistes: la Jana i en Rodrigo.

L’autora es val de dos períodes temporals per situar els fets. Comença la novel·la situant-nos al passat, exactament al Febrer de 1976, fa quatre mesos que el dictador és mort, quan la Jana és brutalment atacada després d’una manifestació antifranquista. Amb aquest capítol l’autora ens posa en antecedents del que va succeir i va marcar la vida de la protagonista.
Després la novel·la es divideix amb cinc parts que abasten l’actualitat: des de l’octubre del 2008 fins al gener del 2009.
Per remarcar i continuar explicant el que va succeir en el passat, a la veu del narrador, l’autora, intercala una espècie de diari que comença a escriure la Jana en l’actualitat i que ens donarà molts detalls de la seva joventut tant a Llança com a Barcelona en la seva època universitària.

Escrita amb un narrador en tercera persona que anirà canviant la focalització del personatge segons ho requereix la novel·la, però que principalment parlarà per veu de la Jana Martí i d’en Rodrigo Tamarite.
Fent servir una prosa àgil, que sense ser trepidant marca un ritme ràpid de lectura. Un llenguatge planer i un estil directe, àgil, sense estridències.
Descripcions molt ben treballades, donades a base de petites pinzellades que van dibuixant els llocs i l’entorn per on es mouen els protagonistes, amb una versatilitat que sembla que estiguis veient el mateix que ells: el mar des de la terrassa de Calafell, la casa de Llança, els carrers de les dues poblacions o bé els de Barcelona.

Uns personatges molt ben trenats. Tant els principals com els secundaris, tots ells són creïbles i ens fem, fàcilment, una idea de com actuen. Amb pocs trets sabem com són, com actuen i pensen. La majoria d’ells estan al servei de la Jana, aportant-nos diferents visions sobre la seva manera d’actuar i dels seus sentiments
Els personatges femenins tenen un pes important a la novel·la. Tant la Jana, com la seva àvia, la Zoë Tur, són dones amb un caràcter fort, molt marcat, que serà en part la causa que precipitarà els esdeveniments. Elles seran el mal son dels homes Tamarite.

Una història colpidora, que ens manté en tensió durant tota la lectura i que no ens pot deixar indiferents, ja que els fets que narra, per molt que en aquest cas siguin la trama d’una novel•la, no ens són desconeguts i a vegades poden ser inclús propers.