DIEZ NEGRITOS

Autor: Varis
Editorial: Alrevés (2015)
Idioma original: castellà.
Idioma de lectura: castellà
Pàgines: 192
Sinopsi: El éxito alcanzado por la novela negra en los últimos años ha llevado a muchos autores a acercarse a ella de forma absolutamente superficial, sin reparar en que su esencia no puede quedarse en simple manierismo expresivo ni en tópicas miradas críticas sobre la realidad. Mantener el equilibrio entre el compromiso personal y la capacidad formal implica respetar al género, no considerar que es una moda pasajera a la que poder agarrarse. Y Víctor del Árbol, Claudio Cerdán, Berna González Harbour, Susana Hernández, Toni Hill, Jordi Ledesma, Jorge Navarro, Alexis Ravelo, Aro Sáinz de la Maza y Carlos Zanón, los diez autores de esta antología, lo hacen. Por eso, en unos tiempos en los que todo se tiñe de negro y en los que se devalúa la etiqueta «novela negra», leer una antología como Diez negritos resulta tan necesario como imprescindible.

 <<<>>> 

«Si él puede hacerme daño físico, yo puedo atizarle donde más le escuece. En su ego patético de autor incomprendido .»

No he sigut mai gaire amant dels llibres de relats, però he de confessar que és la segona vegada en poc temps que m’enganxo a un llibre de relats del gènere negre i començo a trobar-l’hi el gust.

Els relats no són gaire llargs. Davant de cada un d’ells trobem una petita nota biogràfica de l’autor al qual pertany.

És un llibre ideal per llegir a estones, quant tens poc temps o entremig d’un altra lectura més feixuga. No cal dur un ordre, en ser relats independents pots llegir-los en la disposició que més ràbia et faci. Però he de confessar que jo els he llegit per rigorós ordre d’aparició (una mania com qualsevol altre).

Cada un dels relats, que hi trobem, és completament diferent, tant per la seva temàtica com per l'execució o pel tipus de personatge que el protagonitzen. Això ja ens ho avancen en el pròleg l’Àlex Martín i en Javier Sánchez:

“En definitiva Diez negritos es una nueva selección que reúne un abanico de historias y de variedades que muestra la elasticidad de la novela negra”. (Pág. 24)

Un pròleg que no ens podem perdre, ja que és una autèntica classe magistral sobre el gènere negre. En ell els coordinadors fan referència a dos reculls més en els que ells han treballat: “La lista negra. Nuevos culpables del policial español” i “Sospechosos habituales. Tras la pista de la nueva novela negra española”, que evidentment passen allargar la meva llista de llibres pendents.

El nivell de les histories és altíssim, sempre hi haurà aquella que ens agrada més o menys que les altres, però totes són dignes de menció. A mi, particularment, m’han captivat: “ Nosotros” de Víctor del Árbol i “La caza” de Susana Hernández.

Una selecció que permet endinsar-nos en l’estil narratiu de cada autor i que ens dóna la possibilitat d’introduir-nos en la seva prosa si és que encara no la coneixíem.