“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 15 de febrer de 2016

ELS FILS DE L'ARANYA

Autor: Margarita Aritzeta
Editorial: Llibres del Delicte
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 324
Sinopsi: En Cordèlio és un estafador de baixa estofa. Acaba de partir peres amb el seu soci i la seva dona, la Tina, el fa fora de casa. No té on caure mort i deambula, brut i sense diners, per Tarragona, amenaçant amb xerrar tot el que sap si no li omplen les butxaques.
En Cordèlio vigila la Tina, la segueix i l’assetja, fins que ella comença a tenir por. Però el seu ex soci no es vol arriscar i ha decidit fer-lo callar per sempre. Poc després la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la comissaria del Camp de Tarragona han d’investigar la mort d’un home durant una partida d’AirSoft. Podria ser en Cordèlio, perquè ningú no sap on para.

<<<>>>

 « En Cordèlio Palanca s’aferra a la vida por un fil de llum. Era quasi transparent, com el que teixeixen les aranyes en tardes de primavera .»

“Els fils de l’aranya” és la segona novel·la de la inspectora Mina Fuster, que es va donar a conèixer a “L'assassinat de la venedora de cupons” dins el recull “Elles també maten” i vàrem veure créixer, com a personatge, a “L’amant Xinès”. La Mina torna amb un nou cas de corrupció política, el blanqueig de capitals, falsificació de documents, estafa a companyies d'assegurances i tràfic d'armes. L’acció està servida.

Junt amb la inspectora Fuster ens retrobarem a personatges que ja coneixem i les històries que envolten a cada un d’ells. Personatges que van creixent i agafant cos, dels que sabrem més coses en aquesta segona entrega, per exemple: esbrinarem de què coneix la mare de la Mina al “Alfredito”, el jutge Milans del Bosch i seguirem veient al sergent Serra lluità amb la crisi dels quaranta junt amb altres maldecaps familiars. Així com noves incorporacions que sembla poden donar molt de joc en pròximes entregues.
Personatges, tots ells molt ben construïts, que ens mostres diversos aspectes de la seva vida fent-los molt més pròxims al lector.
També retrobarem trames de “L’amant xinès” com és el cas del projecte de Barcelona World. Juntament amb d’altres protagonitzades per delinqüents d’estar per casa que l’únic que volen són cales fàcils i per aconseguir-los faran el que sigui per molt que estiguin fora de la llei.
Tot i que els fets que es relaten en la novel•la són imaginaris, podem sentir-nos molt identificats amb el que ens envolten diàriament, ja que la base es la d’un cas real : el cas Pegasus
Com a tota novel·la del gènere negra trobem una bona dosis de crítica social: un desnonament, una crisi que ens venen que acaba però que segueix ofegant al poble, tràfic d’influències, assetjament laboral...

Novament ens trobem davant d’una obra plena de referències musicals i literàries, que ens ajuden a conèixer molt més bé a la protagonista. Així com davant d’un passeig gastronòmic regat de bons vins.

La prosa de l’autora ens atrapa i embolcalla, com una tranyina molt ben trenada, des de les primeres planes, aquelles que ja ens avancen el final de la història. La facilitat d’Aritzeta per canviar de registre sense que el lector perdi el fil, es admirable: pot passar de fer servir un llenguatge més aviat barroer, per mostrar-nos una situació concreta, a utilitzar una prosa poètica per fer la descripció d’un lloc, amb una naturalitat i una elegància tan natural que no ens donem ni conta de què ho ha fet.

Un vocabulari ric amb matisos, on veiem la parla pròpia de les terres de Tarragona, on se situa l’acció, la utilització de l'argot, quan ens parla de la partida d’AirSoft, o fins i tot la utilització del salat en els articles.

Les seves descripcions, que semblen fetes a base de petites pinzellades, acurades i gens carregoses ens donen totes les dades que necessitem per trobar-nos en el context i mantenir-nos dins la història en tot moment; petits detalls que la Margarida esprem al màxim, deixant que passegen amb ella per als diferents paratges.

Una narrativa dinàmica que va lligant diferents temes per teixir l’entramat de la història, que no perd empenta en cap moment sinó que va in crescendo. Un llenguatge acurat, gens recarregat que podrien fer que perdéssim tot l’interès, tot el contrari, està posat al servei de la narració.





4 comentaris :

  1. M´ha encantat la teva ressenya. Moltes vegades penso que no es valoren prou els nostres autors (en aquest cas, per a mi, locals) i no és just. La Margarida és una gran professora i una gran escriptora. Un petonàs, Bruixeta!

    ResponElimina
  2. No negaré que m'encurioseix aquesta escriptora, però alguna cosa em diu que acabaria de mala llet si la llegís. De vegades cal fer cas a l'instint lector.

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord amb tot el que dius.
    Aquest cas era molt més complicat que el primer. En general tot el llibre és com més contundent. La inspectora queda instal·lada a la llista de les subscripcions ;D

    ResponElimina