CANTS DE SIRENA NEGRA

Autor: Sebastià Bennasar
Editorial: Saldonar (2015)
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català  
Pàgines: 192
Sinopsi: Una sirena negra sedueix un home jove, periodista, i se’n va. El món, a partir d’aquesta trobada, ja no és el mateix.
L’enamorat, fascinat sense remei, segueix el rastre de la dona amb cua de peix per Barcelona, París, Florència, Sevilla, Portugal, la badia de Rande, la Costa da Morte, Eivissa i la costa valenciana.
Tot per completar una història d’amor en què no tenim cap altra alternativa que fer-nos còmplices fins al final.
Una petita illa al sud de Mallorca, Cabrera, mite i paradís al mateix temps, és la clau de volta de tot plegat.

 <<<>>> 

« hi ha massa llibres que mai no llegirem, aquesta és una veritat inqüestionable, i el que més ràbia em fa és que llegir-ne un en concret significa deixar-ne oblidats d'altres, escollir sempre implica la tragèdia de no saber si has pres la decisió correcta.»

“Cants de Sirena negra” és la segona novel·la, fora del gènere negre, que llegeixo de Bennasar. Amb la primera “Nocturn de Sant Felip Neri” em va enamorar com a escriptor, amb aquesta acabat de seduir-me amb la seva prosa. El ritme, molt més pausat, que en les novel·les de gènere negre, permet gaudir molt més de l’escriptura de l’autor.

Llegint “Cants de Sirena negra” tens l’ impressió de què és l’obra més personal d’en Sebastià i ens permet conèixer-l millor. Mentre el llegia es va publicar aquesta fantàstica entrevista a “La odisea del cuentista” on el mateix autor confirma que les impressions no són errònies. 

“Cants de Sirena negra” és una història d’amor. Amor al mar i a les seves criatures; als llibres i a la literatura. Una història de somnis, d’herois reals.

Escrita en mallorquí i en segona persona, a través de la veu de la Mireia —amiga i companya de feina del protagonista—, qui servint-se del quadern de bitàcola del seu amic, ens fa viure en primera persona tot el viatge del Serge.
Un viatge que començarà a Cabrera i que ens portarà de les Illes a Barcelona, París, Florència, Galícia —Costa da Morte, Malapica de Bargantiños — Portugal, Eivissa València... i sempre amb una protagonista d’excepció: la mar.
Un viatge emprès a la recerca d’un somni. Una recerca desesperada per poder complir-lo Un somni fet realitat.

Hi veiem un clar homenatge a les grans novel·les d’aventures i als grans clàssics del gènere: Salgari, Stevenson, Verne, London, Melville, Conrad… De fet veiem, un cop més un, clar i merescut, homenatge a la literatura en general. I una lloança als francesos per l’amor i la cura que tenen pels llibres de vell (ja em podrien aprendre aquí).

Però també hi ha una crítica social considerable: als interessos polítics i periodístics; a l’explotació immobiliària; als animals en captiveri; a la forma com tractem la natura...

Per sobre de tot el que hi trobem és la sensibilitat de l’autor. Una sensibilitat que traspassa les pàgines del llibre i et fa gaudir de la lectura.
Una lectura pausada, sense pressa ni estridències, recreant-se en les descripcions dels llocs, que ens enganxa des de la primera pàgina.