LA SERGENT ANNA GRIMM

Autor: Montse Sanjuan
Editorial: Pagès editors
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 264
Gènere: Novel·la policíaca
Sinopsi: Lleida es desperta amb un assassinat que només serà el començament d’un malson. Un assassí en sèrie assetja els lleidatans? La sergent dels Mossos Anna Grimm haurà d’esclarir el misteri. Però l’Anna té els seus propis fantasmes personals. La seua germana Clara fa temps que va desaparèixer sense deixar rastre i sense que ningú n’hagi pogut esbrinar les causes. La investigadora s’haurà de sobreposar als seus problemes i haurà de lluitar perquè no enterboleixin el camí cap a la resolució dels crims que terroritzen la ciutat.


<<<>>>

« El cafè era amarg. Com els seus records .»

Vaig arribar al llibre gràcies a les ressenyes de dos bloguers als quals segueixo fa temps: “Llibres, i punt” i “Tumateix llibres”. El que els dos deien del llibre en sonava d’allò més interessant i tenint en compte que la novel·la negra /policíaca és un dels meus gèneres preferits, no tenia grans excuses per no llegir-lo.

Novel·la policíaca i ambientada a Catalunya, amb una sergent dels mossos d’esquadra com a protagonista. Què més podia demanar? Que no em defraudes. I no ho ha fet, ben al contrari. L’autora m’ha enganxat des de les primeres planes.

Fent servir un narrador omniscient en tercera persona, focalitzat quasi sempre en la veu de la protagonista.
Creant uns personatges treballats i creïbles, del primer al últim; L’Anna és una persona com qualsevol altre amb les seves pors, les seves manies, la seva quotidianitat: sol anar a la piscina diàriament per relaxar-se, l’hi agrada dinar cada dia al mateix bar.
Usant un llenguatge planer, fàcil d’entendre, però molt cuidat.
Movent-se en uns escenaris que ens poden resultar coneguts, familiars. El gruix de l'acció passa a Lleida capital, però també ens mourem per Begur, localitat natal de l'Anna; Barcelona o Ribera del Segrià.
L’autora et guanya mot a mot, plana a plana.

Dues trames paral·leles amb un únic punt d’unió: L’Anna Grimm. La primera trama, la del cas que la sergent ha de resoldre, ens deixa veure la part més freda de la protagonista. No és dona un segon de treva, és perfeccionista i no deixa cap detall a l'atzar. Una dona segura, forta, amb empenta, que esperona al seu equip a seguir treballant fins al final, fins a tenir els resultats esperats.
La segona, la familiar, es deixa veure la part més vulnerable de la Grimm. La persona que estima la família i viu pendent, menys del que voldria, dels pares. Que no perd l’esperança de poder trobar la Clara, la seva germana.

L'alternança de les dues trames, predominant la de cas que ocupa a la sergent, amb petits episodis que ens van donant pistes sobre el cas, és, per a mi, un dels grans encerts. Així com el pròleg que comença amb un diàleg intern molt ben estructurat (una de les coses, narrativament parlant, més difícils d'aconseguir) i l'epíleg que tanca el cercle d'una manera quasi perfecta.

Espero que l’autora s’animi a escriure més casos de la sergent Grimm. M’agraden les sagues de policies i l’Anna és, ara per ara, la meva sergent dels mossos preferida. Vull tornar a veure-la en acció.