Editorial: edicions 62/labutxaca
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 304
Gènere: Narrativa
Sinopsi: El càrrec em va durar unes sabates», confessa Dani Santana. Quines circumstàncies van empènyer el director del diari Crònica a plegar precipitadament? Quin joc d'equilibris entre el poder i la política fa bascular el diari? Què s'amaga darrere les seductores bambolines del món del periodisme? La veritat sembla emmanillada per una xarxa de corrupció i de silenci.Quan el Senza, cap de Societat del Crònica, s'implica a fons en una investigació sobre el terrorisme islamista a Barcelona, els fets es precipiten i els dos periodistes comencen a perdre les regnes del seu destí.
«Tothom té un titular a cinc columnes que li pot ensorrar la vida.»
M’ha costat decidir-me a llegir alguna cosa de l’autor. No sé ben bé perquè, ja que el cert és que l’admiro força com a periodista. En vaig decidir per aquest llibre per ser el primer d’una saga, que ara no tinc gaire clar si continuaré, on el protagonista és un periodista i on la trama gira al voltant d’un diari El Crònica, món que l’autor coneix a la perfecció.
Escrit amb un llenguatge directe i planer, estructurat en capítols curts, fa que la seva lectura sigui ràpida i senzilla.
Narrat en primera persona en la veu del protagonista: en Dani Santana. El llibre comença amb la carta de dimissió del propi Santana i una jugada bruta, que ja ens deixa entreveure quin serà el tarannà de la història.
Situat en el context de la Barcelona de la bombolla Immobiliària, ens parla de la corrupció política que hi ha al voltant d’aquest fenomen, el tràfic d’influències, la lluita pel poder, el terrorisme d’Al-Qaida, i de la relació de la premsa amb el poder: no sempre es pot publicar allò que es noticia ni com s’hauria de publicar, cal vigilar que ni els d’un color ni els de l’altre se senti molestos fent d’equilibrista a molts metres d’alçada i sense xarxa de seguretat.
M’ha faltat una mica més de credibilitat en els personatges. Moltes vegades queden massa desdibuixats i els hi falta cos per arribar fer-nos més amb ells.
He trigat bastant en entrar en la història, ara quant ho he fet a estat per no deixar-la fins al final, volem saber on ens portarien totes aquelles històries aparentment inconnexes. I si bé és cert que al final tot lliga i les històries s’entrellacen de tal manera que no queda cap fil per lligar m’ha mancat trobar-me a gust amb l’estil en què està escrit, massa periodístic pel meu gust.
És un llibre entretingut, de fàcil lectura, amb alguns punts de fina i brillant ironia, però poc més. M’esperava més.
El vaig llegir fa temps i potser també n'esperava massa.
ResponEliminaNo he llegit res de l'autor i de moment no em fa massa el pes. Dedueixo que si esperàveu més és que és fluixet. L'autor és dels que bé acompanyat d'un bum mediàtic, potser, massa positiu.
ResponEliminaPenso que està prou bé i que fa prou bo de llegir, però en destaques alguns defectes a tenir en compte, com per exemple la diversitat de trames. En cadascun dels llibres n'hi ha com a mínim dues de diferents i independents. I et preguntes, per què? No seria millor centrar-se en una sola i aprofundir-hi més? Perquè són interessants, i prou absorbents, però la dispersió distreu.
ResponEliminaHe llegit els tres i no me'n penedeixo, passes una bona estona, però tampoc no és una necessitat llegir-los, són prescindibles. A veure si d'aquí un temps t'entren ganes de continuar.