“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 22 de juny de 2015

ELS ESCARXOFATS


Autor: Michele Serra
Traductora: Anna Casassas
Editorial: La campana
Idioma original: Italià
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 136
Gènere: Novel·la
Sinopsi: Com en un monòleg intern, Michele Serra dóna veu a un pare que explica, en cent cinquanta pàgines carregades d’afecte, dubtes, tendresa i ironia, l’abisme que el separa de seu fill de dinou anys.
Quan s’és vist un món on els vells treballen i els joves dormen?
En general dormen quan la gent està desperta, i estan desperts quan l’altra gent dorm. Només els armaris esbatanats, els calaixos oberts i els mitjons bruts escampats pertot arreu delaten la seva presència.

<<<>>>

«Jo sóc un burgès d’esquerres. No està escrit en lloc que tu també hagis d’arribar a ser un burgès d’esquerres.»


Un llibre escrit en forma de monòleg intern. On un pare s’esforça enormement per arribar a connectar, en cara que sigui uns pocs minuts, amb el seu fill adolescent. Vol compartir amb ell temps i experiències i, per sobre de tot, una excursió, la seva excursió, la del pare. Però no hi ha manera, tots els seus intents reboten en una barrera invisible que hi ha al voltant del jove.

No entén i no s’entén amb el fill. Per a ell s’ha convertit en un autèntic desconegut que viu escarxofat al sofà de casa envoltat d’aparells electrònics (televisió, ipod, tablet, mòbil) que el comuniquen amb qui vol i l’incomuniquen amb qui ell tria. Sempre vestit i calçat de la mateixa manera, indiferentment del temps que faci. Amb un desgavell horari important i un desordre de manual.
El fill en canvi ho té molt clar:
“És l’evolució de l’espècie”(pàg60)

Estructurat en capítols curts que narren episodis independents. Escrit amb un cert to d’ironia i amb un llenguatge planer és de lectura fàcil (en unes hores el tens acabat).

És un llibre prou entretingut. Només se’n va fer carregós en el capítol on l’autor ens parla d’una potencial batalla entre els ancians i els joves. Si bé és cert que surt d’una frase que es diu durant una sortida a fer la verema, no és menys cert que sembla una història feta entrar amb calçador, pel fel d’omplir més pàgines.
“En tot cas un món on els vells treballen i els joves dormen, fins ara no s’havia vist mai” (pàg. 55)


2 comentaris :

  1. Hola, guapa. Merci per la teva ressenya. Ja saps que per a mi ets un referent. Un petonàs.

    ResponElimina
  2. El vaig trobar entretingut i amb certa gràcia, però poc més. Espero que això de l'evolució de l'espècie no sigui ben bé això ;-)

    ResponElimina