“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 15 de juny de 2015

EL BLOG DE LA LOLA PONS


Autor: Teresa Roig
Editorial: Columna
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 408
Gènere: Novel·la
Sinopsi: La Dolors és una noia vergonyosa, divertida, cagadubtes, ingènua, mandrosa i eixelebrada que viu al Raval. Té una mare hipocondríaca, un pare que és un sant, un germà gai que fa de broker a Londres i una àvia senil que hi toca més que ningú. Tot i que procura no perdre mai el sentit de l'humor, no té parella estable, ni una feina que l'ompli i tampoc està gaire contenta amb ella mateixa, ni físicament ni en l'aspecte emocional...Casualitats del destí, el dia del seu trenta-tresè aniversari, es veu empesa a una cruïlla existencial sense retorn. Per això decideix fer alguns canvis i renéixer al cap de nou mesos convertida en Lola: el seu àlter ego virtual. En el procés comptarà amb l'ajuda de les seves millors amigues i de tots els recursos que la vida posa al seu abast. Però no serà pas un camí de roses. Perquè qui ha dit que ser feliç era fàcil? I ja no diguem trobar l'amor vertader...

<<<>>>

«La meva vida és com una ràdio impossible de sintonitzar, en que només se senten interferències” .»


Divertida, esbojarrada, diferent i amb un punt (puntàs) de realitat indiscutible, aquesta seria la millor definició per aquesta novel·la. I el millor de tot: em divertit de valent mentre la llegia.

D’aquesta autora només havia llegit “L’Arquitecte de Somnis” i em va enganxar de mala manera la seva manera d’escriure. Ara em trobo amb un llibre escrit d’una manera completament diferent i que en torna a enganxar de la primera a l’última frase. El canvi de registre és dràstic, però la frescor narrativa de la Teresa queda intacta i et sedueix amb aquest punt irònic, amb aquestes situacions portades al límit i amb un humor punyent amb què juga en aquesta novel·la.

Una lectura, fàcil, ràpida, fresca. Escrita en primera persona i en forma quasi de diari personal —amb referències a entrades al blog de la protagonista, missatges de messenger, Sms, murs de facebook, correus electrònics i tot el ventall que ens proporcionen les noves tecnologies, amb vídeo conferències de skype, incloses —. Estructurada en capítols curts organitzats per mesos. Els nou mesos de la vida de la Dolors, que compartirem amb ella.
Uns personatges ben definits i dibuixats que coneixerem a través dels diferents diàlegs. Molt creïbles tots ells, especialment la protagonista. Quasi totes ens podem veure identificades amb la Dolors/Lola en un moment o altre de la nostra vida.

Trobem un munt de referències musicals i és que la Dolors viu quasi enganxada al seu Ipod i a vegades no encerta massa el tipus de música que escull en cada moment. També viu penjada de la televisió —les referències cinematogràfiques i a sèries tampoc falten —la seva millor companya de pis.

La Dolors compleix trenta-tres anys i vol fer un gir a la seva vida. Res en ella l’hi agrada, ni ella mateixa s’estima massa.
Té una feina avorrida on és quasi invisible. Una vida monòtona, dues amigues que són el yin i el yang. Una família molt més normal del que ella es pensa: una mare hipocondríaca que quan es posa a fer de mare fa de mare amb tots els ets i uts; un germà gai que viu a Londres amb la seva parella; un pare que après a fer-se el sord i una àvia senil que hi toca més que tos els altres junts. I està enamorada d’un company de feina que no sap si l’hi correspon.
Per començar a canviar es crea un “alter ego” virtual, la Lola, — el seu nom tampoc l’hi agrada i menys quant en sap l’origen— que escriurà en el blog tot allò el que faci per canviar la seva vida: teràpies alternatives — unes buscades, altres imposades—, dietes, anar al gym...

En definitiva una lectura per passar una molt bona estona

2 comentaris :

  1. Ei, ja l'has llegit !!!

    A mi em fa una mica de respecte aquest canvi, brutal, de registre respecte a tot el que he llegit de l'autora. Dedueixo que t'ha agradat força.

    El tinc a la tauleta en espera :-)

    ResponElimina