“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 6 de juliol de 2015

L'AMANT XINÈS


Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Llibres del delicte
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 284
Gènere: Negre
Sinopsi: Dos captaires apareixen morts en un molí abandonat. Dies després troben el cadàver d’una xinesa disfressada. Crims racials? La investigació de la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la comissaria del Camp de Tarragona apunta a un misteriós amant xinès amb qui la morta s’havia promès. Però ningú no sap res d’aquest home, que ha esborrat totes les traces de la seva presència al lloc dels fets. Un viatge de negocis a la Xina que la dona va fer, tot just abans de morir, acompanyant un grup d’empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex Barcelona World pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara.


 <<<>>> 

« No era valent, però tampoc no havia volgut fer mai cas dels terrors infantils, era la millor actitud per un policia.»
Llegeixo el llibre partint de zero. No tinc cap referència de la protagonista, la inspectora Mina Fuster, ja que encara tinc pendent la lectura de “Elles també maten” recull de relats, de la mateixa editorial, on apareix per primera vegada. Però les bones crítiques llegides, tenir des de fa temps a l’autora en la meva llista de “pendents” i el fet que les sagues policials són de les meves preferides —i si són de casa encara més— fa que no tingui dubtes a l’hora d’escollir aquesta lectura.

En trobo amb una història que pren com a base —no la reconstrueix ni es basa en ella — un fet real que va aparèixer a la premsa l'any 2014. De fet tota la novel·la té referències reals als fets que van passar aquell any: l’abdicació del rei; el Mundial de Futbol; les extraccions de gas al mar davant les costes de Tarragona i Castelló, cas Castor; i l’aparició en escena del Barcelona World. Per mi tot un encert, et situes ràpidament al context en què passen els fets.

A través d’un narrador en omniscient, en tercera persona, quasi sempre focalitzat en la Mina Fuster, anirem desentrellant el misteri de les morts. L’autora no ens ho posa gens fàcil i juga a despistar, d’una manera magistral, amb el lector, que fins les ultimes pàgines no tindrà molt clar qui és l’assassí.

El treball que ha fet amb la protagonista és brutal. Ha creat una dona forta, decidida, intel·ligent i atractiva a la vegada que vulnerable quan es tracta del seu besant personal: el difícil tracte amb la seva mare, el seu matrimoni del qual quasi no en parla amb ningú. Un personatge creïble al dos-cents per cent. La Mina Fuster, a qui acabarem de conèixer una mica més gràcies alguns salts temporals que ens donen pistes sobre la seva vida, despertarà les nostres simpaties des de les primeres planes.

Però no només la protagonista està tan ben definida. La resta de personatges son igual de creïbles a ulls del lector. Des del sergent Serra o la Zoraida fins a la mare de la Mina, passant per tots els altres. Així com les relacions que s’estableixen entre ells: humanes, versemblants i gens forçades.

Les seves descripcions que semblen fetes a base de petites pinzellades que ens donen totes les dades que necessitem per trobar-nos en el context; petits detalls que la Margarida esprem al màxim de manera que podem sentir l’olor afruitat d’aquell vi o veure l’ombra del garrofer. Una narrativa dinàmica que va lligant diferents temes per teixir l’entramat de la història, que no perd empenta en cap moment sinó que va in crescendo. Un llenguatge acurat, gens recarregat ni ple de tecnicisme que podrien fer perdre l’interès; tot el contrari, posat al servei de la narració.

Una novel·la on trobem tots els ingredients necessaris per mantenir el suspens: assassinats, sang i fetge en la mesura adequada, investigacions, un jutge torracollons, unes trames de rabiosa actualitat que no fan ombra a la trama principal, però que sabem que hi són, que es fan veure i notar, sense molestar. M’agradarà seguir els pròxims passos de la Inspectora Mina Fuster.

5 comentaris :

  1. La Margarida Aritzeta és una gran narradora. Ara ens tocarà esperar el següent cas de la inspectora Fuster. ;-)

    ResponElimina
  2. La Margarida va ser Profe meva a la uni. La veritat és q escriu molt bé. Una gran ressenya, con sempre!!! :)

    ResponElimina
  3. Vaig descobrir M. Aritzeta amb el seu llibre La maleta sarda, ja que sempre m’ha interessat temes de les illes mediterrànies com Còrsega i Sardenya, arrel de haver llegit aquest llibre he llegit molta cosa que ha anat publicant, El pou dels maquis, Bandoler i també El Gorg Negre. Com també llegeixo i m’agrada tot el que puc de novel•la negre d’aquí i de fora que en soc força seguidor i més ara que hi ha molts blocs col el teu que en fa ressenyes, vaig llegir l’Amant xinès i em va agradar molt crec que és una escriptora molt sòlida. Estic molt d’acord amb la teva ressenya i també i vaig trobar que feia el ullet a molts altres escriptors de novel•la negre.

    ResponElimina
  4. Jo també havia llegit llibres seus abans, i aquest em va agradar força, com dius tu, anirem coneixent a la inspectora Fuster en properes entregues :D

    ResponElimina
  5. Amb aquesta ressenya costa resistir-se! Apuntat!

    ResponElimina