“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 29 de setembre de 2014

DESIG DE XOCOLATA


Autor: Care Santos
Editorial: Planeta
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 432
Gènere: Novel•la històrica
Sinopsi: «–Serà un plaer fabricar-vos una xocolatera que honori aquest llinatge de dones que m’acabeu de dir. I que us faci feliç també a vós, si pot ser. De quin color us agradaria?–Blanca. El blanc m’asserena.–La voleu decorada?–Millor sense ornaments.–Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida? –Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar.–Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos».
Un recorregut per la història d’aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fins a la sofisticació dels nostres dies.

 <<<>>>



«Dins els objectes viuen històries i veus que les expliquen. De vegades, quan toco la xocolatera de porcellana blanca, em sembla que les escolto.»

 Desig de xocolata és la història d’una xocolatera e porcellana fina amb una misteriosa inscripció (atuell per a fer xocolata desfeta), des del moment que és creada, a la fàbrica de porcellanes de Sèvres, fins als nostres dies. Una història que transcorre en l'espai de tres segles, explicada de manera inversa en el temps, des del moment, que malauradament la peça es trenca, fins l’instant de la seva creació.

La primera part del llibre correspon a la Barcelona contemporània. Coneixerem a la Sara, qui comprarà la xocolatera en un brocanter quan encara era una noia jove i qui la mantindrà en el temps, com un dels seus objectes més preuats. La Sara, que acabarà sent la mestressa d’una reconeguda pastisseria, és una dona que sembla tenir-ho tot per ser feliç, però que amaga un secret del passat que resultarà no ser-ho tant. Un narrador omniscient, que ho sap tot de cadascun dels personatges d’aquest primer acte, i ho explica al lector.

A la segona part coneixerem a l’Aurora, filla d’una serventa d’una de les famílies benestants de Barcelona. Ella roba la xocolatera a la casa on serveix a la seva senyora, que és a més la seva “germana de llet”, quan aquesta marxa per no tornar. Ens troben a la Barcelona del segle XIX i coneixerem el món de la Burgesia i les diferències entre les classes socials. El narrador segueix sent omniscient, però ara focalitzat en l’Aurora. En aquest segon acte veurem com l’Opera, que ja ens apareix en el primer, té un paper molt destacat i reviurem part de la història del Liceu.

La tercera part transcorre a la Barcelona dels gremis, en el segle XVIII. La veu femenina la posa la Marianna, qui s’enfrontarà amb el gremi de xocolaters per defensar allò que és seu però que per llei no pot regentar. A ella la xocolatera l’hi arriba en forma de regal de la llegítima propietària de l’estri. Aquí Care Santos canvia radicalment de narrador i fa servir la forma epistolar, entre Madame Adélïde i, el seu secretari, Guillot per explicar-nos com transcorre l’acció. En un dels capítols finals, farà servir la forma d’acte teatral.

Una història dividia en tres actes que a més tenen un preludi i dos interludis, que obren cada una de les històries, i que ens ajudaran a encaixar totes les peces de l’engranatge. La història de tres dones unides per una xocolatera que pertany a l’enigmàtica Madame Adélïde. Un passeig, en el temps, per la Barcelona amb més tradició xocolatera de la mà de les tres protagonistes.Santos ens fa anar i venir per la història d’una manera magistral. Un domini del llenguatge i una fluïdesa narrativa que ens ajuden a endinsar-nos em la trama, que ens atrapa des del moment que sabem que la xocolatera s’ha esmicolat.





2 comentaris :

  1. No havia llegit l’argument del llibre fins ara amb la teva ressenya i m’ha recordat un llibre que vaig llegir “La noia de blau” de la Susan Vreeland on a través de 8 propietaris diferents ens explica les seves històries i totes relacionades amb un quadre que passa de mà en mà i, curiosament, també va enrere en el temps.

    M’ha de deixat “Desig de xocolata” i com a bona xocolatera que són tinc ganes de llegir-lo, a part aquest estiu he llegit “Habitaciones cerradas” i la manera que té d’escriure és de les que atrapa.

    ResponElimina
  2. L'estic llegint, i m'està agradant força.
    Així que quan l'acabi i l'hagi comentat tornaré ;D

    ResponElimina