PETONS DE DIUMENGE

Autora: Silvia Soler
Editorial: Columma
Idioma original: Català

 Idioma de lectura: Català

Pàgines: 244
Gènere: novel·la biogràfica
Sinopsi: Petons de diumenge és una novel·la sobre les petites revolucions personals que milers de dones, autèntiques heroïnes quotidianes, van haver de dur a terme en aquest país per construir la seva felicitat en l'entorn hostil i asfixiant de la dictadura i la repressió religiosa. La seva protagonista, Valèria Isern, aconsegueix afermar el seu amor en un temps que estimar-se era pecat, i quan els petons que duraven una mica s'havien de reservar per als diumenges. Al voltant de la seva història amorosa, aparentment ingènua, la Valèria construeix una vida plena, intensa i sàvia. La seva història troba el contrapunt en la correspondència que manté amb la seva amiga Elisa, qui tria marxar del país per aconseguir la llibertat personal i la realització professional.

<<>> 

Petons de diumenge és la vida de  d’una dona, la Valèria, que en son moltes: filla, adolescent, estudiant, amiga, enamorada, casada, mare, àvia, treballadora, malalta... Una novel·la on sembla que no passi res, però on hi transcorre tot una vida, una vida plena, completa.

La Valèria és una dona transgressora en unes coses —va estudiar  a la universitat quan no estava ben vist que les dones tinguessin inquietuds intel·lectuals. I es va enamorar d’un home que suposadament no li convenia quan estimar-se era pecat — però una mica massa convencional en altres; aquest aspecte més “correcte” de la Valèria el veiem en contraposició a la seva amiga Elisa a qui coneixem a través del que explica la pròpia Valèria i amb les cartes que li enviava des d'arreu del món. L’Elisa és el glop d’aire fresc del llibre.

Coneixem a la Valèria per al que ella ens explica, per al que ha escrit als seus diaris, però també amb els ulls dels seus fills i el seu germà. Varies veus narratives que es complementen a la perfecció per fer-nos un retrat acurat d’una empordanesa orgullosa de ser-ho.

Petons de Diumenge és a més el retrat d’una època fosca i repressora del nostre país. Un passeig per una malaltia tan crua com el càncer, fet sense estridències ni dramatismes. Del bracet de la protagonista ens passejarem per les diferents etapes de la seva vida: viurem el seu amor per en Quim (el seu home), la relació tant diferent que té en cadascun dels seus quatre fills, la seva amistat a prova de bombes amb l’Elisa, el record dels seus pares i de l’àvia Valèria —un altra dona d’empenta — la unió tan especial que té amb el seu poble (L’Escala) i la seva terra. La coneixerem en totes les seves facetes i és que si una cosa aconsegueix la Sílvia Soler, és fer-nos viure la vida de la Valèria quasi en primera persona.