CADA COLOR D'UN RIU

Autor: Manel de la Rosa
Editorial: Periscopi
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català  
Pàgines: 245
Gènere: Novel·la
Sinopsi: A dos nens solitaris amb un vincle especial, l'Àlex i la Minkara, els separa un fet traumàtic que posa fi a la seva infància. Deu anys després, l'Àlex s'ha convertit en algú que viu al marge de les emocions, fins que coneix en Sigurd, un danès sorneguer i, sobretot, la Xènia, una noia resolta i imprevisible. Quan la Minkara reapareix intenten reprendre la seva relació, ara com a adults, i l'Àlex retroba esperançat sensacions que creia irrecuperables. Però a ella l'enverina una obsessió antiga i perillosa que els arrossega i que amenaça de destruir-los.

 <<<>>>

«Com es pot saber quins camins hauríem recorregut si les ferides es tanquessin sense cicatriu?»

El llibre en va arribar a les mans en forma de “sorpresa”. Quan la meva filla m’ha de fer un regal ho te clar, busca la llista de llibres pendents de llegir i es fa amb un parell d’ells, però com que no l’hi agrada regalar-me el que jo ja sé, sempre n’ha afegeix un que no estigui a la llista. Aquest cop es va deixar aconsellar per la Llibreria Anglada de Vic i la varen encertar de ple.

Ens trobem davant un llibre escrit en primera persona. Qui ens explica els fets és l’Àlex, el protagonista de la història. I ho fa viatjant en el temps cap al seu passat. Un passat compartit amb la seva cosina, la Minkara.
 L’Àlex i la Minkara són quelcom més que cosins, són dues ànimes bessones que es complementen, que s’entenen més enllà de les paraules. Comparteixen la seva infantesa fins que un fet traumàtic els separa. La Minkara desapareix de la vida de l’Àlex per tornar-hi déu anys més tard. I amb ella reapareixen una seria d’emocions i sensacions que l’Àlex havia oblidat. Però no només la Minkara té un paper decisiu a la vida del protagonista.
També hi ha la Xènia, una noia esbojarrada, idealista, pragmàtica, que vol canviar el món i és el món qui la canvia a ella. La Xènia que acabarà convertint-se en la taula de salvació de l’Àlex, quan busca que l’Àlex la salvi a ella. Una noia amb un passat tan dur i dolorós com el d’ell.
O en Sigurd, un danès sorneguer, especialista a perdre’s pels camins. També hi ha dos personatges, que  tot i que apareixen molt poc, tenen un paper fonamental per entendre com és la Minkara adulta: en Zeb i l'Okunkowo. Són uns personatges secundaris, molt ben treballats, que ens ajuden entendre aquesta relació tan complexa que tenen l’Àlex i la Minkara.

És un llibre que ens parla d’una tragèdia, la que viuen els dos cosins, i la forma tan diferent com tenen d’afrontar-la els dos protagonistes: Un l’accepta, no hi pensa i segueix la seva vida com si no hagués passat res. Amaga els fets en un compartiment estanc, perquè no els destorbin i poder tirar endavant. L’altre s’obsessiona, fa de la tragèdia la seva forma de vida. Viu per la venjança.

Tot i la temàtica, no és un llibre trist, ni dramàtic, ni tan sols angoixant. L’autor sap trobar l’equilibri, donant-li el punt just de drama que la història necessita. Ens parla de sentiments, de persones, de formes d’encarar la vida. I ho fa amb un llenguatge àgil i dinàmic.

La història, perfectament explicada, ens atrapa des de les primeres planes i ens convida a seguir llegint per a saber més dels seus protagonistes, de les seves circumstàncies i dels seus anhels.