MENTIRES DE SANG

Autor: Mary Higgins Clark
 Editorial: Debolsillo  
Idioma original: Anglès  
Idioma de lectura: Castella
Pàgines: 365
Gènere: novel·la misteri
Sinopsi: Olivia Morrow té vuitanta-dos anys i una salut delicada. Fa anys que guarda un secret familiar que ara, per fi, decideix treure a la llum. Catherine, una cosina seva ja morta, va ingressar en la seva joventut en una ordre religiós i va dur a terme una gran tasca amb nens malalts, fins al punt que se li atribueixen miracles curatius. L'Església Catòlica està estudiant la possibilitat de la seva beatificació, però Olivia conserva unes cartes que proven que Catherine sent jove va tenir un nadó del prestigiós metge Alex Gannon, i que ho va lliurar en adopció. Una gran fortuna està en joc i Olivia no sap que no és l'única que posseeix informació sobre el fill il·legítim de Catherine.

<<>>

Tot i que el gènere m’agrada molt i que l’autora està considerada com una de les millors en aquests tipus de novel•la, he de reconèixer que tot just és la tercera obra que llegeixo d’ella. Les duess anteriors en van agradar força, cosa que no acaba de passar amb aquesta.

El llibre, com els dos anteriors que havia llegit, està estructurat en capítols curts, cada un dedicat a una de les varies trames que es desenvolupen —trames que al final acaben confluint en una sola que és la trama principal— i a un dels diversos personatges que solen sortir a les seves obres. Són llibres fàcils de llegir, no només per la seva estructura i el seu ritme àgil, sinó també pel llenguatge senzill que utilitza i per les descripcions acurades de llocs i personatges que ens permeten endinsar-nos en la història amb més facilitat.

Saber al primer capítol qui ha de morir i per què és ja de per si quelcom que en fa una mica enrere, més quan el llibre va avançant i veus que els moviments dels personatges són més que predictibles i un final resol amb poques pàgines i de manera un tant barroera és el que ha fet que aquesta novel•la no acabés de fer-me el pes.

 A favor de l’autora i de la pròpia novel•la he de dir que la manera d’exposar la història és magistral, cada capítol ens dóna una perspectiva del que fa cada personatge en un moment determinat, sabent doncs el que fan tots ells en un mateix moment i veient com al final tots estan relacionats, d’una manera o altre, entre si. Que els personatges són creïbles al cent per cent i que no cauen en contradiccions.