LA MIRADA DELS ÀNGELS

Autora: Camilla Läckberg

 Editorial: Maeva
Idioma original: Suec

 Idioma de lectura: Castella

Pàgines: 448
Gènere: novel·la negre
Sinopsi: Després de mort accidental del seu fill petit, Ebba i Mårten  es traslladen a l’illa  de Valö per refer la seva vida per instal·lar-se en una granja on va viure la família d’ella. Novament la tragèdia apareix quan la granja pateix un incendi provocat que farà tornar els fantasmes del passat i més concretament trenta anys enrere, quan tota la família d’Ebba va desaparèixer sense deixar rastre i sense signes de violència. Només Ebba, que llavors tenia un any,  es va salvar i misteriosament  rep cada any una felicitació el dia del seu aniversari signada amb una simple G.

Patrick s’encarrega del cas  i Ericka començarà una investigació  pel seu compte i sospita que l’intent d’assassinat té alguna relació amb el passat.

<<>> 

Si sóc completament sincera l’anterior llibre, “Els vigilants del far”, en va deixar amb la sensació que allà s’acabava aquesta saga de llibres, per sort meva —apassionada del gènere, sóc fidel seguidora de l’escriptora sueca — no va ser així i  fa pocs dies vaig tenir el goig de llegir aquesta vuitena entrega de la seria de Fjällbacka.

Per a mi aquest és poder un dels millors de tota la col·lecció. L’autora repeteix el model del llibre al què ja ens té acostumats: un flashback —molt enrere en el temps— a principi de cada capítol, que ens aporta la informació necessària per anar desentrellant la història, ja que una vegada més el passat té  un gran pes en el present; diferents punts de vista per enfocar el mateix tema i dos protagonistes indiscutibles: el matrimoni format pel policia i l’escriptora. L'alternança dels elements propis del gènere amb pinzellades de la vida quotidiana de tots els protagonistes; potser aquesta vegada a trobat l’equilibri just entre tots dos, ja que en altres llibres ens saturava d’escenes quotidianes, que podien arribar a ser repetitives. Així com diversos personatges que ens aporten, cadascú d’ells, el seu granet de sorra per poder entendre l’entrellat de la novel·la. És a dir el mateix patró que en tots els llibres de la mateixa saga.

Tornem a trobar-nos amb referències a la segona Guerra Mundial i a l'Alemanya nazi, tal com ja vàrem veure a “Empremtes que mai s'esborren”.

Aquesta vegada la nota de “color” la posa precisament un dels personatges més grisos d’aquestes histories: el policia Göstha. L’autora ens descobreix una mica més com és aquest personatge secundari a qui aquesta vegada li dóna un protagonisme remarcable; i ens descobreix a una persona molt diferent de com, almenys jo, havia imaginat. Sabrem més de la seva vida i dels seus sentiments, un descobriment gratificant.

Ah i aquesta vegada el final no fa pas pensar que no hi hagi una novena entrega, esperem que no abaixi el llistó.