GEMMA

 

 

Farà sis anys que vaig llegir 'També això passarà' de la Milena Busquets, un llibre que segueix força fresc a la meva memòria tot i el temps que ha passat. En aquella novel·la, l'autora ens parlava de la pèrdua de la seva mare. Ara torna amb el mateix tema: la pèrdua d'algú proper i estimat, en aquest cas el d'una amiga, la Gemma.

Tan bon punt el llibre va arribar a casa (gràcies a un sorteig que l'editorial va fer i vaig tenir el goig de guanyar) les ganes de llegir-lo el van fer escalar posicions a la pila de pendents.

Una escriptora en la quarantena, separada, amb dos fills adolescents, i que manté una relació amb un actor de teatre, en una càlida nit d'estiu a Barcelona es retroba amb el record de la Gemma, una amiga de l'escola que va morir quan tenia quinze anys, en fa més de trenta, d'una leucèmia. A través dels seus últims records i de les seves 'investigacions' per rescatar la memòria de la seva amiga, Milena Busquets esbossa un homenatge a aquestes primeres amistats i als nostres intents per no deixar en l'oblit a aquelles persones que tant van significar per a nosaltres.

Un cop ens capbussem a les planes del llibre ens trobem immersos en una història que per la manera d'estar narrada ens recorda molt a l'anterior: aquesta primera persona tan peculiar, aquests salts temporals per ressituar-nos en la vida de la narradora: l'actualitat i el passat adolescent al Liceu Francès. Aquest punt d'ironia, tan ben calculat perquè no ens resulti sobre o fora de lloc, aquest estil tan propi… tan inconfusible, tan Milena.

L'autora ens parla essencialment de la força de l'amistat, especialment d'aquelles amistats que són eternes i que el seu record ens acompanyaran al llarg de la vida per molt que ja no hi siguin. De les pèrdues que marquen la nostra vida i la necessitat que tenim de poder acomiadar-nos de les persones per tal de seguir endavant. Ens apropa al passat, aquell passat que creiem oblidat, però que en un moment es fa pressent i ens persegueix perquè no l'abandonem. Però principalment ens trobem davant una novel·la que ens parla de les ganes de viure, de les petites alegries que ens dona la quotidianitat i sobre l'amor en totes les seves formes.

Estem davant d'una lectura que a vegades ens resulta lleugera, a vegades profunda, que és vitalista i trista a alhora, que ens posa davant el mirall de la vida i de les emocions contradictòries que podem sentir en un mateix instant. Que ens mostra el gran talent narratiu de la seva autora i que no ens deixa sortir de les seves planes fins a arribar al final.