“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 1 de març del 2021

NEKO CAFÈ

 

Neko Cafè. Anna Sólyom

 

Si a la portada d'un llibre hi apareix un gat, aquest té molts números d'acabar a la prestatgeria de casa. Sí, a més a més, és un gat negre, guanya uns quants enters. I sí per acabar d'adobar-ho el gató en qüestió surt d'una tassa de cafè o de te… els té tots!

A la Nagore fa temps que la sort no l'acompanya. La parella li va fer el salt, va perdre la feina i no se'n surt en la recerca d'una de nova. Està a punt de perdre ell pis on viu i les calamitats semblem fer cua a la porta de casa seva quan la Llúcia, una de les seves millors amigues l'hi anuncia que l'hi ha trobat un nou treball: cambrera al Neko Cafè que regenta la Yumi, una japonesa establerta a Barcelona. Al cafè hi ha set gats que esperen ser adoptats pels clients que el freqüenten. Tot i el pànic que té aquests animalons, la Nagore acaba acceptant la feina. Al que al principi suposa un autèntic caos per a ella, acaba revelant-se com una experiència transformadora.

Aquesta és la síntesi de 'Neko Cafè' que a la portada ja ens regala una frase força reveladora: 'no necessites set vides, pots ser feliç en aquesta'. I és que la felicitat es troba en les petites coses, en els detalls del dia a dia i sobretot, on menys te l'esperes.

'Neko cafè' és una obra curta que es llegeix força de pressa. Tot i que a mesura que avancem ens pugui semblar que no passa res, que estem davant d'una trama estàtica, no és cert. A la novel·la de l'Anna Sólyom hi passem moltes coses.

Per una banda trobem la importància de l'amistat en les nostres vides. Són les bones amistats aquelles que ens diran les veritats, no el que volem escoltar. Les que ens faran obrir els ulls i ens ajudaran a seguir endavant. Això és el que tant la Llúcia com l'Amanda amb la Nagore. També la Yumi, qui a poc a poc es va convertint en una bona amiga.

La importància que tenen les decisions que prenem al llarg de la nostra vida, siguin les correctes o no. Totes elles ens ajudaran a avançar i a trobar el camí necessari per arribar a les nostres metes. I la Nagore n'ha de prendre forces de decisions i moltes d'elles gens fàcils. La primera la d'acceptar una feina que se li fa molt costa amunt.

L'autora també ens deixa clar que les bones accions tenen la seva recompensa. I aquí entren en escena dos dels secundaris més importants: en Marc, un jove advocat, i l'Elies un vellet entranyable. Poder aquesta és per a mi la part més ensucrada de la novel·la i la que potser m'ha grinyolat més. No és que faci nosa, però… En fi, ja dic que és una visió molt meva.

D'altra banda tota la novel·la és un al·legat als avantatges de viure amb aquests petits i adorables felins. Ens parla de la seva actitud davant la vida i del respecte que la gent ha de tenir per ells (com amb qualsevol altre animal). I una fèrria defensa a l'adopció dels animals i a la bona feina que fan aquests cafès tan estesos per les grans ciutats.

Un llibre que agradarà als amants dels animals, en especial als dels gats i a tots els que busquin passar una bona estona amb una lectura força agradable.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada