“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 28 de febrer del 2019

MOSSOS D’ESQUADRA: ELS CASOS DE FICCIÓ


Mossos d'Esquadra, els cassos de fició (varis autors)


Segon volum de relats d'aquest any i d'aquest mes de febrer i segon encert. Aquesta vegada és l'editorial Alrevès qui ens porta un recull de relats escrits i il·lustrat per Mossos d'Esquadra.

 Al pròleg l'escriptor i exmosso Víctor del Árbol ja ens posa en antecedents que al cos de la policia autonòmica de Catalunya hi ha mossos que treballen totes les disciplines artístiques i culturals; i que descobriren, al llarg del volum, sorpresa, originalitat, força narrativa, qualitat literària i una gran quantitat d'estils força diferents. Dono fe que Víctor no exagera ni un bri.

Normalment quan enceto la lectura d'un llibre d'aquestes característiques acostumo a conèixer a varis dels autors participants i en descobreixo algun de nou. En aquest cas he descobert a dotze dels catorze participants, si bé de nom coneixia algun més, de lectura només a dues: Rafa Melero i Xavier Álvarez Llaberia. Al plaer de retrobar-me amb la seva escriptura he afegit enamorar-me de dotze plomes més.

Els catorze relats tenen trets comuns: tots ells transcorren a Veciana o nomenen la localitat i també fan referència a l'institut de la població: el Paco Camarasa. Bonic homenatge a una persona estimada i enyorada per tots.
A part d'aquests trets comuns, els relats són força diferents entre sí i ens mostren tota mena de delictes, mètodes d'investigació, divisions del cos dels mossos... creant catorze relats ficticis, com ja ens indica el títol del llibre, però basats en delictes reals que els escriptors/mossos es troben en el seu dia a dia a la feina.

Hi ha relats força esfereïdors pel tipus de delicte i de víctima que ens presenta: l'assetjament cibernètic a menors per part d'adults que es fan passar per nanos; bulling a l'escola o violència de gènere o l'agressió sexual amb submissió química. De veritat que et fan replantejar moltes coses. Un volum que crec que és necessari per saber, encara que revestit de ficció, amb els perills, a vegades no gaire coneguts, que ens enfrontem cada dia.

A mi, m'han captivat, per diferents raons, les il·lustracions de «Distorsions» de Ricard Rojals Miravet i «Vaig marxar sense voler anar-me'n» de l'Andreu Sánchez. I els relats «No et despistis» de Sergi Tutusaus i «#Pigues» d'en Marc Pastor. Tot i que insisteixo que tots catorze són d'un alt nivell literari.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada