“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 11 de febrer de 2019

RUT SENSE H





Feia temps que tenia pendent llegir alguna cosa de la Muriel Villanueva, així que quan a la e-biblio vaig topar-me amb la seva obra guanyadora del VII Premi Carlemany 2017 vaig pensar que era l'oportunitat per fer-ho.

 Escrita en primera persona, Rut ens explica les seves vivències dels setze als divuit anys, quan estudia el seu batxillerat artístic, cosa que li comporta canviar de centre escolar i fer noves amigues. Aquestes noves amistats també la duran a fer públic el seu gran secret, fins aleshores només els de casa ho sabien: la Rut és incompleta, li manca una part, un ronyó que va perdre quan tenia cinc anys a causa d'un càncer i que li va deixar un seguit de cicatrius físiques i morals.

La protagonista ens explica com s'enfronta a la malaltia, com viu les revisions que s'ha de fer periòdicament, la por de què el monstre torni; la relació amb els germans i els pares, sempre marcada pel seu mal.
Però «Rut sense H» és molt més que una història sobre el càncer. És una història d'amistat incondicional, d'acceptació d'un mateix, de primers amors... És una història sobre l'adolescència i tot el que aquesta etapa de la vida comporta, però per sobre de tot és una història de vida, de lluita i de superació, no només de la Rut, hi hauran altres personatges que també han de superar els entrebancs que la vida els hi obsequia.

Muriel Villanueva ens porta una història emotiva, plena de vida, d'alegria, d'amor. Escrita amb una prosa polida, neta, sense escarafalls i sobretot, cosa que s'agraeix moltíssim, per dures que siguin les escenes que ens descriu mai cau en el recurs de la llàgrima fàcil, d'estovar al lector perquè empatitzi amb els personatges. «Rut sense H» emana il·lusió i vida en cada una de les seves pàgines.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada