“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 20 de desembre de 2018

LA SEGONA DONA I ALTRES CRIATURES FERIDES

 




Vaig conèixer a l’Anna Porquet a través d’un compte seu “Margarides arran de mar” que va publicar la, malauradament desapareguda, revista de creació literària ‘Inèdits’. Ja a les hores em va captivar amb la seva prosa senzilla i directe, el seu llenguatge planer i cuidat.
 
«La segona dona i altres criatures ferides» és un recull dels seus relats. Podríem dir que hi ha una mena de fil conductor que va embastant una història darrere l'altra i aquest seria el desassossec que emana dels protagonistes dels seus relats. De vegades no només d'aquest personatge protagonista, sinó també dels que l'acompanyen.

L’Anna ens crea una sèrie de personatges complexos, amb una forta càrrega d'angoixa vital que solen tenir una actitud desconcertant, per dir-ho de manera suau. Persones que viuen i senten al límit d'una realitat que de vegades no es correspon amb la que els envolta. I a la vegada són proper, càlids i humans.

Totes les històries tenen a més a més un denominador comú: saps que en un moment o altra hi haurà focs artificials, que tot saltarà pels aires i es trencarà en mil bocins que difícilment es podran tornar a unir. Els intueixes des de les primeres línies de cada relat, ho notes mesura que avances en la seva lectura, però no és fins a arribar al desenllaç del mateix que veus per on van els trets. L'autora sap mantenir aquest 'suspens' necessari per a tenir-nos enganxats a cadascuna de les històries que ens presenta.

«La segona dona i altres criatures ferides» és una sèrie de catorze relats que ens parlen de la solitud i de les diferents formes que trobem per fer-hi front; de tancar-nos en nosaltres mateixos i crear un món d'acord a les nostres necessitats vitals. Escrits que traspuen tendresa; amor envers els éssers estimats; complicitats a vegades mal enteses... I tot sota l’aixopluc de la prosa dolça i càlida de l’Anna.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada