Reconec que em vaig acostar al llibre amb certa por
i certes reticències. Per una banda el punk no és un gènere de música que
m'apassioni precisament i per altra els Sex Pistols eren el grup preferit
del meu fill. Les dues coses em feien certa por. Temors que han quedat
completament aparcats a la que m'he endinsat en les seves planes.
Aquestes alçades ja no cal que digui que la Susana Hernández és una de les
meves escriptores de capçalera; que publiqui el que publiqui ho llegiré i que
fins avui en dia el cert és que totes les seves novel·les, i aquesta no ha
estat pas l'excepció, m'han atrapat de valent fent que no pogués parar de
llegir fins a haver-les devorat.
Cal destacar que Susana Hernández és una de les veus més polifacètiques del
panorama literari actual, tot i que la majoria de les seves obres són de
novel·la negra, també ha escrit teatre i ara ens sorprèn, més que gratament,
amb aquesta història sobre la figura de Nancy Spungen.
Ens trobem amb dues veus narratives en primera
persona; dues històries. Nancy i Ariadna, dues dones
separades en el temps i en la localització geogràfica però que tenen un punt en
comú: les dues han estat les xicotes, en el cas d'Ariadna dona i mare del
fill, d'una estrella de la música; les dues han viscut la voràgine d'aquest món
i s'han sentit atrapades i atretes per ell, a les dues els ha passat factura, a
una més que a l'altra.
Ariadna és una periodista a qui se
li encarrega un article sobre la xicota de Sid Vicius quan es compleix el
quaranta aniversari de la seva mort. Això la durà a viatjar primer a Londres
i després a Nova York per tal de conèixer millor la figura de Nancy
Spugen, la reina mai coronada del punk. Els capítols s'aniran
alternant amb les veus de les dues protagonistes, així coneixerem millor a Nancy
i sabrem de la feina i de la vida privada d'Ariadna, qui al mateix
temps que es dedica a investigar sobre la vida de Spugen té que ha d'anar
bregant amb els greus problemes que apareixen a la seva de vida.
Ariadna descobrirà una Nancy
molt diferent de la que coneix el públic. Una persona amb problemes mentals no
diagnosticats o amagats als pares que no van saber com tractar a la seva filla
i la millor solució que varen trobar va ser allunyar-la del nucli familiar. Ariadna
descobrirà els intents de suïcidi de la jove, les autolesions que s'infligia,
la seva entrada per la porta gran al món de les drogues i el sexe quan encara
era una nena. En definitiva una vida gens fàcil. Nancy només sap que es
ser estimada quan coneix a l'estrella del punk: Sid Vicius a qui ella mateixa
defineix com un nen gran, tot i lo turmentosa que va ser la seva relació.
«La reina del Punk» és un llibre
interessantíssim, que trenca certs mites, ens apropa a les ciutats de Londres
i Nova
York en l'esclat del moviment Punk; ens mostra la complicada vida
tant de Nancy Spugen com de Sid Vicius i es fa gaudir de la
fantàstica ploma de la Susana
Hernández.
No puc acabar la ressenya sense fer esment de la
cuidada edició del llibre. L'editorial ha cuidat fins a l'últim detall,
portant-nos una petita joia. Destacar les pàgines que marquen cada una de les
tres parts i l'epíleg en què es divideix: d'un color fantàstic color gris, amb
una filigrana amb un to de gris més claret que és una delícia per la vista.
Ara en tinc massa a la cua, però també em crida molt l'atenció
ResponEliminaJo li he demanat als reis
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina