“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 11 de setembre de 2017

CONTRA LAS CUERDAS



«El cielo no existia. Su madre la habia engañado. Los curas llevan siglos engañando a la humanidad. El infierno está en la Tierra, y el cielo, en ninguna parte.»


Contra las cuerdas de Susana Hernández.
Quan està a punt de sortir la seva última novel·la, «Males Decisions», i dos relats seus en les antologies «HNegra» i «Barcelona, viatge a la perifèria criminal», tot editat pels amics d'Alrevès; jo em decideixo a posar fi als meus comptes pendents amb Susana Hernández i aprofitant el Festival de Cubelles Noir, em va agenciar les dues últimes entregues de la trilogia protagonitzada pel tàndem Santana-Vázquez. No se m'oblidi recordar-vos que la primera novel·la «Curvas Peligrosas» també està a punt de ser reeditada.

El principi de la novel·la ja ens deixa amb la intriga i les ganes de seguir llegint per saber qui és la sisena víctima, tenim clar que és algú proper a Rebeca Santana, i que abans hi ha hagut cinc víctimes més, ara el que volem és saber que és el que està passant: hi ha sis víctimes, estem davant d'un assassí en sèrie? Com actua, com les mata? I sobretot, qui és aquesta darrera víctima que trasbalsa tant a la protagonista?


A partir d'aquí ens trobem davant un veritable compte enrere, que ens ve marcat pels quatre blocs que configuren la primera part del llibre i que cada vegada ens acosta una mica més a la sisena víctima, mentre ens posa en antecedents del que ha passat fins a arribar a ella.
L'autora ens va intercalant, davant de cada un dels capítols, escenes escrites des de la perspectiva de la víctima: el que veu, el que sent..., però sense donar-nos dades suficients perquè puguem deduir qui és. I no ho farem fins a arribar a la segona part del llibre.

Susana Hernández juga amb mestria i habilitat a dosificar la informació, deixant-la anar amb comptagotes, això sumat al ràpid ritme de la seva narració, de vegades gairebé frenètic, fa que el lector es mantingui enganxat a la lectura sense poder deixar anar el llibre.

Paral·lelament a la resolució del cas anirem veient com evoluciona la vida privada de les dues policies. Rebeca Santana no només haurà de barallar-se per poder salvar a la sisena víctima, sinó que a més a més haurà de lidiar amb una sèrie d'anònims amenaçadors, que algú li està enviant, així com al desassossec que li produeix la ruptura amb la seva parella. Miriam Vázquez per la seva banda ha de sobreposar-se a la seva crisi existencial, veu com es fa gran i això l'espanta.

Les dues protagonistes són el gran encert de la Susana Hernández. El binomi Santana-Vázquez, dues dones que no poden ser més antagòniques entre si funciona a la perfecció. Es complementen, s'entenen, són companyes i amigues, cuiden l'una de l'altre i les dues tenen una personalitat arrasadora, encara que estiguin als antípodes de la seva companya. I per sobre de tot són dues dones creïbles als ulls del lector.
Les relacions que Santana manté amb el seu avi,la seva mare, que és a la presó, les seves amigues o els seus companys... sumat a la seva història d'amor amb Malena, fan créixer al personatge.
El mateix ens passa amb Miriam Vázquez, aquesta mala llet que sempre vol demostra que té, però que en el fons sembla una cuirassa perquè ningú li torni a fer mal, la relació amb el seu amant turc, o amb els homes en general, amb la seva filla, tot contribueix a donar-nos una visió més rodona del personatge.

La història que Hernández ens porta a «Contra las cuerdas» és dura, colpidora, però tractada amb molta subtilesa. L'autora no cau mai en el recurs fàcil de les escenes morboses o escabroses, són dures quan pertoca que ho siguin, quan la trama o requereix, mai gratuïtament, sense estalviar-nos els detalls imprescindibles per fer-nos entrar de ple en elles.

«La maternidad está sobrevalorada. Cualquier bicho viviente es capaz de reproducir-se y parir. Las vacas, las cerdas, las hormigas paren y seguro que tidas las vacas, las cerdas y las hormigas del planeta tienen más instinto maternal que mi madre.»


1 comentari :

  1. M'agraden molt els personatges d'aquesta sèrie, me les vaig creure des del primer moment, i em van atrapar sense remei :D

    ResponElimina