“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dimecres, 20 de setembre de 2017

ASSASSINS DE GIRONA



«Per què ens hem d’interessar per la mort de quatre fats en un món en que l’assassinat a gran escala és el pa de cada dia?» ( Et Mato de Mathew Tree)


Assassins de Girona (Varis autors)
«Assassins de Girona» és el títol número 24 de l’editorial Llibres del Delicte, i si els comptes no em fallen, el quart volum de relats.

Tretze relats, d'escriptors de les comarques gironines, i un pròleg de Martí Gironell, donen cos aquest recull. Tretze històries negres, fosques i ben diferents entre si, n'hi ha per tots els gustos. Tot i que és el recull, dels que té aquesta l'editorial, que menys m'ha agradat, he de reconèixer que el conjunt es força encertat.

Lògicament sempre hi ha aquells relats que t'agraden per sobre dels altres, aquells als quals no acabes de trobar el punt o els que per al meu gust estan poc treballats, fets que succeeixen en totes les antologies de relats que he llegit i ja són unes quantes. 

Sí que he vist un parell de relats amb final un xic precipitat i que poder treballant-lo una mica més haguessin quedat més rodons...  i un altre parell que m’han deixat amb ganes de més a causa de la seva brevetat, però el cert és que en conjunt m'han despertat tot un seguit d'emocions.

Jo personalment em quedo amb les històries de Josep Torrent, qui una vegada més m'ha sorprès gratament; de Miquel Aguirre, que altre cop m'ha fet riure de valent; i de Mathew Tree, que ha sigut el gran descobriment que he fet amb aquest recull de relats.


«[...] allà on les rates no estan censades i les emissions tòxiques eren constants. S’hi desenvolupava una petita tertúlia literària sota el títol “Per què moren els escriptors catalans.” » ( El Mediocre de Miquel Aguirre)
 

1 comentari :