L'ENIGMA PERUCHO

«Ells, en un gran i malèfic eufemisme, la van batejar com la Guerra Poètica, un contrasentit absurd, ja que no hi ha cap guerra que pugui ser ni poètica ni romàntica»

«L'enigma Perucho» s'ha publicat com a novel·la juvenil, per sort fa molt de temps que no faig cas aquesta etiqueta, de fet a poques els hi faig quan parlem de llibres, i per Sant Jordi me'l vaig auto regalar.

És una història divertida, ben narrada, i molt ben filada. Amb una barreja d'estils literaris ben curiosa: per un cantó tenim una distòpia futurista, ja que Jordi Cervera ens porta fins a les acaballes del 2052 i els principis del 2053; novel·la d'aventures, als protagonistes no els hi poden passar més coses; gènere fantàstic o inclús terror, amb monstre horripilant inclòs. Tot això ens porta a una lectura entretinguda durant la qual hem de deixar la ment oberta i tenir paciència per veure cap on ens conduiran els esdeveniments.

L'acció se situa a cavall d'Istanbul, on viu el caçador de llibres Alfred Muntaner, el nostre protagonista, que treballa pel Sultà Mehmed IX i una Barcelona apocalíptica, després de la Guerra Poètica (ja té nassos que una guerra pugui ser poètica...), quasi deserta on només  viuen grups guerrillers d'insurgents i on viatjarà una expedició de buscadors de llibres per aconseguir una de les peces més preuades que ha de dur al poder absolut a qui la posseeixi. Passem del luxe oriental als carrers deserts d'una de les capitals de les Terres Barbares, on els perills s'amaguen a cada cantonada.

Tota la novel·la de Cervera és un cant d'amor cap als llibres, per la literatura. Els llibres són els verdaders protagonistes d'aquesta esbojarrada i delirant aventura. El poder que els llibres tenen sobre una cultura... i fa especial esment i un bonic homenatge, —fent-lo fins i tot protagonista de dos dels quaranta-tres capítols, els únics situats al passat recent, el 2003— a Joan Perucho, tant al escriptor com al bibliòfil posseïdor d’una extensa col·lecció.

Si voleu passar una bona estona, si esteu disposats a tenir la ment oberta, si estimeu els llibres... Deixeu-vos d’etiquetes absurdes i aquesta és la vostra lectura; una novel·la trepidant, plena d'intrigues, aventures, viatges, lluites i referents literaris.

« Mai no he comprat un llibre sense olorar-lo ni escoltar-lo abans. [...] Els llibres son objectes vius que parlen, que tenen un llenguatge especial que els fa singulars, un timbre de veu [...] els converteix en únics» (pàg. 17)