“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 3 de desembre de 2015

CAMINS SENSE RETORN

Autor: Josep Masanés
Editorial: Llibres del Delicte/delite (2015)
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 153
Gènere: Històric
Sinopsi: Dos joves germans irlandesos són obligats a abandonar el seu país i allistar-se en un vaixell de la marina anglesa l’any 1780. A bord del vaixell, comandat per un vell contramestre sense cap tipus d’humanitat que els tracta com esclaus, desembarquen a l’illa de Menorca, en aquell moment sota dominació anglesa. És tot just abans de l’atac de l’exèrcit espanyol, que aspira a recuperar l’illa, i al que la tripulació del vaixell ha de fer front. Mentre duren el atacs, entre l’enyor de la mare i la terra més les pors i els patiments, els dos germans planegen desertar. Però la vigilància dels comandaments del vaixell no els ho posarà gens fàcil. Mentrestant ells ja no són els mateixos joves innocents que van deixar enrere les costes d’Irlanda.

<<<>>>

« Xiulets i retrons. Una estranya simfonia de mort .»
L’editorial Llibres del Delicte torna arriscar amb una nova línia editorial, aquest cop històrica, i la torna a encertar de ple. Si la seva línia principal, la de novel•la negre, em té el cort robat, aquesta nova proposta va pel mateix camí.


“Camins sense retorn” és un llibre de poc més de cent cinquanta planes, dividit en capítols molt curts, tret d’un parell, que tot i això tampoc és que siguin excessivament llargs.


És una novel·la històrica diferent. Amb un ritme trepidant que ens ve donat per la manera en què està escrit. Frases molt curtes. Descripcions sense floritures Un llenguatge senzill, directe, on s’incorporen mots típics de l'illa de Menorca. Tot això l’allunya de les novel•les històriques més convencionals i a les que poder estem més acostumats. A mi, ha estat aquesta diferència la que m’ha atrapat. M’agrada el gènere històric, però reconec que certs passatges de certes obres se m’han fet carregosos. Aquí això és impossible que et passi.

Viurem l’acció amb un narrador en tercera persona, que ens la farà veure a través dels ulls dels dos germans Tibbets. Uns personatges molt ben creats amb els que empatitzarem de seguida que els coneixem. Viurem amb ells les seves penes i les poques alegries, els seus somnis i la seva set de venjança. I això ens farà entrar de cap a la historia.

Una posada en escena molt treballada, tant en les descripcions dels fets — hi ha una lluita entre el Temerary i un vaixell de corsaris (capítol 10) explicat amb tant luxe de detalls que sembla que hi siguis al mig — com dels llocs on passa l’acció.

Les ganes de sobreviure que tenen els dos germans; de tornar a casa amb la mare, especialment el germà petit; l’enyor per la seva pàtria; les ànsies de llibertat, de lluitar per poder decidir el seu futur i no està en mans dels altres, són els trets que marquen “Camins sense retorn”. Un llibre que comença en un camp de patates d’Irlanda, on es lluita per sobreviure en mig de la misèria, i que acaba a Menorca, on per sobreviure cal esquivar les bales dels canons enemics.



3 comentaris :

  1. Sí, un llibre molt ben escrit i una novel·la històrica de descripcions concises i gens carregades. Una bona lectura.

    ResponElimina
  2. Em van agradar molt els dos protagonistes i això fa que vulguis seguir-los per saber què els passarà.

    ResponElimina