LES MANS DEL DRAC

Autor: Sebastià Bennasar
Editorial: Llibres del Delicte
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 124
Gènere: Negre
Sinopsi: Sant Jordi coincideix enguany amb el diumenge de Pasqua. En una Barcelona que es prepara per a la gran festa del llibre comencen a aparèixer cadàvers en algunes esglésies i també a les paradetes preparades per a les signatures. Tenen res a veure uns assassinats i els altres? Un periodista cultural, un integrista catòlic apassionat pels exorcismes de Verdaguer i la sergent dels Mossos d’Esquadra Mireia Pla tenen a les seves mans la resolució del que s’amaga a les mans del drac.

<<<>>> 

« Sóc la literatura que malda per sobreviure perquè no tot el que hi ha entre dos tapes és literatura .»

Després de la lectura de “El país dels crepuscles” em vaig quedar amb ganes de llegir alguna cosa més de l’autor. A la meva llarga llista de pendents, hi havia varies de les seves obres. Per rigorós ordre del qual a mi hem bé de gust llegir el triat va ser “Les mans del drac”. Volia un llibre per passar una bona estona, ho vaig encertar de ple.

Amb un començament delirant, caòtic i que com a poc t’arrenca un somriure ens endinsem en la història, o hauria de dir històries?, perquè de fet hi ha més d’una trama i d’un protagonista. Tres per ser exactes.

Bennasar, amb poques pàgines, fa corre paral•lelament les tres línies argumentals. Cada una amb un protagonista i un narrador diferent. En aquest sentit és tot un mestre!, pot canviar de narrador en un mateix capítol sense que el lector perdi el fil de l'acció.

La primera de les trames té com a protagonista a Miquel Romaní, tot un personatge: un integrista catòlic fanàtic dels exorcismes de Verdaguer. Lògicament, és la trama que fa referència a una sèrie de rituals satànics. Escrita en tercera persona.

La segona trama, protagonitzada pel periodista cultural, David Soler —l’il•luminat que demana un Sant Jordi diferent—. Està escrita en segona persona i és la dedicada als escriptors morts durant el dia del llibre.

La tercera protagonista és la inspectora dels mossos, Mireia Pla. Qui no només estarà al càrrec dels assassinats dels escriptors sinó que a més haurà de lluitar per tenir efectius, ja que aquest estan destinats a la tercera trama: un grup d’extrema dreta que amenaça d'atemptar contra objectius turístics de la ciutat.

Es pot en tan poques planes parlar de tantes coses i resoldre tots els casos? Bennasar ens demostra que sí. A mi particularment alguna trama m’hauria agradat que fos més amplia i poder diria que en sobra la tercera. Però aconseguir donar forma a les tres ho aconsegueix. En això també és tot un mestre.

El ritme de la novel•la és trepidant, esbojarrat, saltant d’un cas a l'altre. Estructurada en capítols curts i tocant temes que no ens són desconeguts, al contrari: escriptors contra escriptors mediàtics; immigració; independència; català versus castellà; suborns a l’església, bisexualitat, crítica als mossos d'esquadra, situació del Raval... Tot regat amb quantitats ingents de sang i fetge.

Els personatges estan molt ben definits el que fa que siguin molt creïbles. Les descripcions dels escenaris són molt encertades i fa que et trobis al mig de l’acció. Encara que això pot “emmerdar-te” més del que voldries ;)

En definitiva: és un llibre curt que es llegeix d’una tirada. Que enganxa amb la seva ironia i el seu sentit de l'humor un xic estrany. Que et fa gaudir de la lectura i que no et treu el somriure de la cara en tota l’estona