“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 16 de novembre de 2015

ÉS L’AMOR QUE MOU EL CEL I LES ESTRELLES

Autor: Antònia Carré-Pons
Editorial: Meteora
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 224
Gènere: Novel·la Històrica
Sinopsi: Dins un còdex de la Biblioteca Vaticana, una investigadora descobreix uns folis, escrits en català i italià, que revelen un seguit d’enigmes sobre el manuscrit únic de l’Espill, la gran obra literària del metge valencià Jaume Roig. Aquest estrany relat anònim porta la investigadora a la València de 1480 i al Nàpols i a la Roma dels inicis del segle XVI, i li permet saber quin va ser el dificultós periple que va haver de fer l’Espill fins que va trobar repòs a les lleixes vaticanes. Durant aquest viatge, però, els personatges que custodien el manuscrit únic viuen fets extraordinaris, que només aquells folis anònims són capaços de narrar.

 <<<>>> 

«Determinades paraules, dites en el moment oportú, poden iniciar la transformació d’una persona sense que ni ella se n’adoni .»

Després d’haver llegit i gaudit moltíssim amb “Rellotges en temps de pluja” tenia moltes ganes de llegir la següent obra de l’Antònia Carré-Pons. El canvi de temàtica, poder, era el que més m’atreia, la novel·la històrica és de les meves preferides.

Capbussar-me en les primeres planes del llibre i començar a fruir de valent va ser tot una. La prosa quasi poètica de l’Antònia et sedueix des de les primeres planes. I és que el llibre no és només una novel·la històrica, sinó que a més és un cant a l’amor. Però, per a mi, no és només un cant a l’amor terrenal entre dues persones, sinó per sobre de tot un amor per la literatura i els llibres. Sens dubte aquesta és la part del llibre que més m’ha enganxat.

Amb el fil conductor del viatge de “L’Espill” de Jaume Roig cap al Vaticà, partint de València i passant per Nàpols, l’autora construeix una obra basada en l’amor aquest amor capaç de moure el que sigui, inclús “el cel i les estrelles”.

L’ambientació és fantàstica, recrea uns paisatges molt ben dibuixats de les tres ciutats; en transporta a l’època medieval amb un tancar i obrir d’ulls.
Viurem l’accidentada travessia de València a Nàpols del vaixell del comerciant Eloi de Navel talment com si fóssim a bord del mateix. Sentirem la pena de Guerau com a nostre.
I ens enamorarem amb les paraules de l’Estefania, sense importar-nos gaire aquí van dedicades.

Escrita en temps present ens fa viure, encara amb més intensitat els fets que ens relata: el viatge de “L’espill” en mans de Guerau de Peramola per entregar-lo a Cariteau, un poeta establert a Nàpols, que el farà arribar fins a la biblioteca del Vaticà a través de Galeotto.
De la mà d’uns personatges molt ben creats i treballats veurem intrigues de la Cúria Vaticana, sabrem com es movia la classe alta de l’època; comerciants i gent de la cultura, com es divertia el poble.

Es nota que l’autora coneix molt bé del que parla, que ha estudiat el mecanoscrit de “L’espill” i a través d’ell va crear la història del seu periple fins a acabar a les lleixes de la biblioteca del Vaticà. Pel mig del viatge del mecanoscrit ens trobarem amb dues apassionades històries d’amor: la de L’Estefania i la de la Isabella. Una a València i l’altre a cavall entre Nàpols i Roma.

Sóc poc aficionada a les novel3les d’amor, ho reconec, però aquesta m’ha robat el cort.

2 comentaris :

  1. He vist que en parla molta gent, hauré d'afegir-lo a la llista també... pffff

    ResponElimina
  2. Ostres! Quina bona pinta! La tindré present. :)

    ResponElimina