“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 28 de setembre de 2015

EL SILENCI DELS PACTES



Autor: Marc Moreno
Editorial: Llibres del Delicte
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 205
Gènere: novel·la Negre
Sinopsi: Un important empresari que ha assassinat una prostituta, el pagament que ha de fer per amagar el crim i el joc brut per legalitzar un prostíbul són el punt de partida d’una història on les pressions polítiques, la informació falsa esbombada als mitjans de comunicació per tombar una regidora de l’ajuntament i la investigació de l’assassinat es barregen en una escalada de traïcions.

<<<>>> 


« Però si m’has mentit, t’asseguro que tornaré a buscar-te i et mataré. Et trobaré, siguis on siguis i et mataré. No ho dubtis .»
És la primera obra de Marc Moreno que llegeixo, devoro. El llibre m’atrapa des del primer capítol.

En els primers capítols ens anirà presentant els diferents protagonistes d’aquesta novel·la coral, on tots tenen la seva importància i cap d’ells pot ser considerat com a secundari, i si ho és, ho és de luxe. Hi ha un sol personatge que surt en contades ocasions, però ho fa quan la trama així ho requereix. Cap d’ells és per fer “bulto”.

En el primer capítol trobarem també l’assassinat que donarà peu a tota la resta de la trama, així com el primer pacte de silenci. I a parir d’aquí tot succeirà d’una manera trepidant.

Una prosa àgil; capítols curts que ens van portant per una trama molt ben lligada, on no queda cap cab sense nuar. Uns diàlegs força creïbles, ben estructurats. Fent servir un vocabulari groller quan ho requereix l’acció; d’altra manera no serien creïbles.
Uns personatges perfetament delimitats, que es deixen conèixer en la justa mida que els hem de conèixer. I els coneixerem per la manera com actuen, ja que poc més sabrem d’ells.
Tampoc veurem descripcions dels llocs on passa l’acció, senzillament es diran on som en cada moment: tal edifici; un despatx; una casa; un carrer. N’hi ha prou per situar l’acció. Aquesta manca de descripcions encara dóna més agilitat a la prosa.
Amb un narrador, en tercera persona, neutral, que no es decanta per caps dels protagonistes, però que ens explica el que fa cada un d’ells en temps real i que ens farà bullir la sang a mesura que ens presenta els fets, qui i per què els protagonitza.
Sense salts endavant ni endarrere; tan sols sabrem pinzellades del passat de dos dels protagonistes: L’August, que va venir de Nigèria amb la seva cosina Glory i la Núria, una mosso d’esquadra que la va cagar fa un any, en un cas important. Dels altres només coneixerem el moment en què viuen.

Tocant temes que trobem cada dia als diaris: corrupció als mitjans de comunicació; homosexualitat; racisme; prostitució; extorsions i joc brut en els negocis i la política... Tots ells tindran un pes específic a la trama, lligaran les diferents trames, que convergiran a la trama principal fent que tots els personatges estiguin, d’una manera o altra, relacionats entre si a favor de la historia.

Podem dir, doncs, que El Silenci dels Pactes és una novel·la dinàmica, àgil, trepidant, que no dóna un respir al lector a qui enganxa des de les primeres pàgines. Una llibre curt, no fan falta més pàgines, sense gens de palla, amb un missatge clar i directe: quan hi ha cales, molts cales, de per mig, no et refiïs ni de la teva ombra. 

2 comentaris :

  1. Molt diàleg, cosa que la fa força ràpida, però a mi m'hi va faltar una mica més de text també.

    ResponElimina
  2. Avui no coincidim. Ja en vaig parlar, i al llibre li falta molta cocció. La trama potser està ben pensada, però els defectes, que es podrien polir amb una mica de calma abans de publicar, superen les virtuts.

    ResponElimina