“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 5 d’octubre de 2015

EL JERSEI

Autor: Blanca Busquets
Editorial: DeBolsillo (2012)
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 221
Gènere: Contemporani
Sinopsi: L'àvia Dolors fa un jersei per a la seva néta, asseguda en un racó de casa de la seva filla. Mentre teixeix observa els moviments dels habitants de la casa. Cada membre de la família, que en aparença és molt normal, guarda, en realitat, secrets inconfessables...
El que ningú no sap és que Dolors, tot i que ha patit una embòlia que l'ha deixat sense parla i sense mobilitat, no és ni sorda ni cega, ni ha perdut un bri de la seva brillant intel·ligència. I serà ella qui portarà el lector, ja des de la primera página, de sorpresa en sorpresa, fins al més inconfessable de tots els secrets, el que ella mateixa amaga.

<<<>>>

« Però més que el cos, és l’ànima el que no es pot donar sota cap concepte .»
La Dolors és, per la majoria de la seva família, com un moble més. Té la mobilitat reduïda i no pot parlar a caus de l’embòlia que ha patit. Però no és sorda, per molt que els seus, a excepció d’en Martí, el seu nét, creguin que si; i té el cap més clar que tota la família junta; i per sobre de tot i veu. Veu tot el que passa al seu voltant, el que l’hi ensenyen i el que no, perquè la Dolors segueix sent tan intel·ligent com sempre i no cal que l’hi expliquin les coses o les parlin com si ella no hi fos, — de fet la major part del temps ella no hi és per ningú: no li fan cas a no ser que la necessitin per anar a plorar-li les penes o explicar-li els secrets, en veu molt baixa perquè ella no els pugui sentir — la Dolors s’adonarà de tot el que passa a la casa molt millor que la seva filla o el seu gendre.

La Dolors és una àvia entranyable que es fa estimar des de les primeres línies. Una dona que ja ho ha viscut tot, que ve de tornada de massa coses en aquesta vida i que ja poques l’arriben a esparverar de veritat. Una mica murri, sempre rient per sota el nas sabent-se coneixedora de tots els secrets dels membres de cadascun dels membres de la família. Ella mateixa en té un munt, de secrets.

La novel·la avança a mesura que ella va teixint el jersei per la Sandra, la seva néta. I, tot i està escrit amb un narrador en tercera persona, s’anirà convertint en un monòleg intern, de la Dolors, qui ens farà anar enrere en el temps per tornar tot d’un plegat a l’actualitat. Uns flashbacks introduïts de manera magistral, que faran que el lector sàpiga sempre en quin moment del temps (el passat o el pressent de la Dolors) ens trobem i tot gràcies al fil conductor de la creació del jersei.

L’autora aprofitant aquest repàs exhaustiu a la vida de la Dolors, introduirà una sèrie de temes que han sigut, són, i malauradament seran sempre, noticia: l’adulteri, l’assetjament al món laboral, l’homosexualitat, l’anorèxia, la pèrdua de l’autoestima, la pederàstia... i tots ells focalitzats en la família de la Dolors. I també ens parla d’amor: de l’amor de mare, d’àvia, de germans... de l'amor prohibit. I com a conseqüència ens trobarem també amb el desamor.

La Blanca, s’ha servit de la ironia de l’àvia per desdramatitzar la vida d’una família on sembla que hi ha caigut totes les desgracies. Una família plena de secrets que anirem coneixent a mesura que avança la lectura. La majoria d’ells explicats a l’àvia. Secrets que poder ni ella mateixa podia arribar a intuir.

Combinant una estructura construïda de manera impecable i uns personatges quotidians i entranyables,l'autora, ha aconseguit crear una novel·la humana i propera, un relat que uneix tres generacions de dones i ens mostra que, tot i que el món ha canviat, els sentiments i els desitjos de les persones sempre són els mateixos.



3 comentaris :