“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 13 de juliol de 2015

TRES ABUELAS Y UN COCINERO MUERTO


Autor: Minna Lindgren  
Traductor: Luisa Gutiérrez
Editorial: SUMA
Idioma original: finlandès
Idioma de lectura: castellà
Pàgines: 365
Gènere: Novel·la Negra/Thriller
Sinopsi: Siiri, Irma y Anna-Liisa son tres viudas de noventa años residentes en El Bosque del Crepúsculo, un centro privado de apartamentos para la tercera edad de Helsinki. Más que un nidito acogedor para las personas mayores, la residencia resulta un lugar siniestro en el que los ancianos se ven privados de su identidad, rodeados todos los días por enfermeros vagos e inexpertos, y obligados a hacer gimnasia, a asistir a conferencias y a tomar un gran cantidad de medicamentos prescritos por médicos a los que apenas han visto.
Parece que para las tres amigas los días ya solo traerán partidas de cartas, viajes en tranvía y asistencia a funerales. Pero en la residencia se empiezan a producir unos misteriosos asesinatos... y quizá nadie había contado con la curiosidad y el tiempo libre de unas inocentes ancianitas.

<<<>>>

« Döden, döden, döden .»
La primera impressió que trec, en acabar de llegir-lo, és que en sento estafada. A veure, m’explico: a la portada del llibre hi trobem aquesta frase “De Finlàndia llega la Agatha Christie del norte” dita pel diari anglès The Independent. No, no és que esperés trobar-me una altra Agatha Christie, però tenint en compte que les novel·les policíaques i d’intriga, d’altres escriptores nòrdiques — la sueca Camilla Läckberg i la noruega Anne Holt— m’han enganxat força... doncs esperava això mateix, una novel·la negre. Res més lluny de la realitat.

Sí que trobem una novel·la amb una forta càrrega de crítica social on ens presenten una Finlàndia no tan idíl·lica com la que coneixem i on anirem veient les ombres d’un sistema que no és el que ens volem fer creure. La gent es fa gran, llei de vida!, i són una càrrega per les seves famílies que les acaben internat a unes residències on suposadament no els faltarà de res. Però el que veurem és la hipocresia d’una societat que tracta a la gent gran d’una forma indigna i a vegades humiliant.

Les tres protagonistes, la Siiri, l’Irma i l’Anna_Liisa, seran les encarregades de fer-nos veure aquesta realitat. Elles viuen en un lloc privilegiat, “El centro Residencial Geriátrico Bosque del Crepusculo”, en uns apartaments tutelats on vetllen perquè no els falti de res. Ben aviat veurem que això no és ben bé així, sinó més aviat tot el contrari.

Veurem tres àvies típiques, amb les seves manies, les seves filies i les seves fòbies. Tres dones encantadores, que ens demostraran que passats els noranta encara hi ha vida i moltes ganes de viure-la. Ens donaran tota una lliçó d’amistat i amor incondicional i desinteressat.

Reconec que els personatges són molt creïbles, poder una mica exagerats en alguns moments, però que poden recordar-nos a més d’una àvia que coneguem. Mantenen unes converses del més divertit i les seves actuacions són, la majoria de les vegades, per emmarcar.

Resumint: el llibre es deixa llegir i et fa passar una molt bona estona si no esperes una novel·la de suspens i intriga. Sí que hi ha un mort i alguns fets que podrien formar part d’una novel·la negre, però queden massa en l’aire, sense aprofundir en ells i passant molt de puntetes quan es parla dels fets.

A mi em va costar una mica entrar en la història i moltes vegades he estat temptada a deixar-lo, però he anat aguantat per veure si al final, encara que fos de pressa i corrents esclaríem la mort del cuiner. M’he quedat amb les ganes.
Diuen que és una trilogia, poder aquest fet s’aclarirà en les pròximes entregues. Sincerament no sé pas si serè capaç de seguir amb les aventures de les tres àvies.

3 comentaris :

  1. Uf, creia que era una altra cosa. No sé, crec que de moment el deixo.

    ResponElimina
  2. Pel títol jo també m'havia imaginat una altra cosa. Ja m'està bé, que en tinc massa de pendents, i aquest de moment no l'anoto ;D

    ResponElimina
  3. Jo he caigut una pila de vegades amb el mateix, llibres que te'ls venen d'una manera i són d'una altra, el resultat sol ser emprenyador!

    No el coneixia pas, però el que expliques no m'atrau gens ni mica. A més, això de que deixin certes coses a l'aire esperant que compris els propers llibres també m'emprenya. No, aquest segur que no el poso a la pila!

    ResponElimina