LA CASA DE LES MINIATURES

Autor: Jessie Burton
Traductor: Josefina Caball
Editorial: Amsterdam
Idioma original: Anglès
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 435
Gènere: Intriga/ Històrica
Sinopsi: L’any 1686, un dia de tardor, Nella Oortman truca a la porta d'una casa imponent del barri més ric d’Amsterdam, la fastuosa capital cultural i econòmica de l’època. La jove, de només divuit anys, comença una nova vida: s’ha casat amb l’il·lustre comerciant Johannes Brandt, un home distant, molt més gran que ella, que la sorprendrà amb un regal de noces inesperat: una casa de nines esplèndida, rèplica de la seva nova llar. Amb el temps, la Nella, decebuda per la buidor de la vida conjugal i la freda rebuda familiar, dedicarà els dies a omplir la casa de nines amb unes miniatures de realisme prodigiós enviades per algú que amaga la seva identitat i que coneix tots els secrets del seu art... i també els de la família Brandt. Uns secrets que la Nella descobrirà de la manera més insospitada i que li revelaran perills ocults i històries passades que posaran en dubte totes les seves creences sobre l’amor i el destí.

<<<>>> 

« Val més que l’amor sigui una quimera que una realitat, que val més perseguir-lo que no pas atrapar-lo .»

La Nella és casada amb en Johannes, un dels millors comerciants d’Amsterdam, a través d’un matrimoni concertat—com tants a l’època—. Ell no es comportarà mai com un marit i per tenir-la entretinguda li fa un regal de noces: una casa de nines que és una rèplica de la casa on viuen. La Petronella haurà d'omplir la casa de nines i per això es posarà en contacta amb una miniaturista, qui l’hi anirà enviant paquets amb peces que ella no ha demanat mai, mes semblen destinades a revelar els secrets que s’amaguen a la casa dels Brandt.
La trama de les miniatures anirà paral·lela a la dels negocis d’en Johannes, que no passen precisament pel seu millor moment.

Amb un narrador omniscient focalitzat quasi sempre en el personatge de la Nella, l’autora ens va descobrint els entrellats de la família Brandt, així com la vida i els costums d'una ciutat, Amsterdam, a la segona meitat del segle XVII. Unes descripcions acurades, minucioses que ens fan sentir l’atmosfera opressiva que es viu a la casa dels Brandt i que a més ens ajuden a entendre certs caràcters i actituds d’alguns dels personatges. I que a més ens mostraran com era d’asfixiant la societat de l’època.

Uns personatges fantàstics. L’autora ens farà conèixer com pensen i senten, el que amaguen i el que mig ensenyen, les seves pors, les seves. Complexos, ben creats, creïbles i fascinants. Acabaràs estimant i odiant a tots i cadascú d’ells, ja que ni un son tant ingenus i bons ni altres tant rebuscats i dolents, com d’inici poden semblar.
Si bé és cert que la Nella se'ns presenta com la protagonista, no ho és menys que la Marin —, la cunyada sempre omnipresent, que amaga secrets, impenetrable, acostumada a influir en el seu germà més del que seria “políticament correcte a l’època”. — porta el gruix de la novel·la.
També juguen un paper important: La Cornelia, la minyona criada en un orfenat i capaç del que sigui per preservar la lleialtat a la família Brandt.
I l’Otto el criat negre que en Johannes compra i l’hi dóna la llibertat. Una cosa molt poc, i mal, vista a la societat de l’època. No tothom té clar com la de tractar i molts l’hi demostren el seu despreci en públic.

És cert que el que més en va atrapar de la novel·la és aquesta ambientació fosca i tenebrosa, barrejada amb aquestes pinzellades d’intriga que ens aporta la miniaturista i les seves obres. Llegeixes buscant més, esperant a veure què passa, quin serà el proper moviment, la entrega següent. El llibre té escenes molt dures, on queda molt ben dibuixada fins a quins límits pot arribar la maldat humana.

Però... Sí, l’obra m’ha agradat molt, la recomano sense cap tipus de dubte: és entretinguda, original, rebuscada, enrevessada... Mes, per a mi, hi ha un però... i aquest però no és més que el personatge de la miniaturista, que queda, durant massa pàgines, en suspens, com si l’autora no se’n recordés d’ella i només la treies al final i d’una manera quasi forçada: no queda més remei que tancar la seva història.
Per a mi és un dels personatges que podria tenir un recorregut més ampli i treballat, però l’hi perdem la pista massa temps i quan l’hi recuperem ens deixa un regust agredolç.