“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 27 de juliol de 2015

LA BOTIGA VINTAGE ASTOR PALACE


Autor: Stephanie Lehmann
Traductor: Rossa Borràs
Editorial: Edicions 62/Labutxaca
Idioma original: anglés
Idioma de lectura: català
Pàgines: 443
Gènere: històric
Sinopsi: Nova York, 2007: quan l’Amanda, propietària de la botiga de roba vintage Astor Place, visita una vella dama de l’alta societat novaiorquesa per comprar-li uns vestits antics, no sap que un dels objectes li revelarà un passat ple de secrets.
Amagat enmig de les vores cosides a mà d’un maniguet de pell, l’Amanda descobreix un diari del 1907. Pertany a l’Olive Westcott, una jove rica que va viure a Nova York fa més de cent anys. En contra dels costums de l’època, l’Olive no volia casar-se i tenir fills, sinó que so¬miava convertir-se en cap de compres d’uns grans magatzems. La mort sobtada del pare i la crisi financera de principis de segle, però, la van arrossegar fins a les portes de la pobresa. Envoltada de noies treballadores, va haver de lluitar per sobreviure i adaptar-se a un món completament diferent del que ella coneixia.
A mesura que avança en la lectura del diari, l’Amanda descobreix que la seva vida i la de l’Olive tenen molt en comú i s’adona que amb quaranta anys ja és hora que ella també resolgui els dubtes pendents sobre la relació que manté, encari el futur i tiri endavant la botiga.

<<<>>>
« L’Angelina té raó. Les dones han de fer es seves pròpies normes .»


El llibre va arribar a les meves mans gràcies a un sorteig fet per “El meu raconet” i des d'aquí l’hi vull agrair a la Maria Mercè que fes possible que gaudis d’aquesta lectura.

Ens trobem davant la història de dues dones emprenedores, tot i que les seves històries transcorren amb un segle de diferència. La història de l’Amanda la situem a la primera dècada del segle XXI (2007) mentre que la de l’Olive transcorre a principis del segle XX. Tot i aquest desfàs temporal les similituds entre les dues protagonistes són moltes.

El llibre està estructurat en cinc parts, cinc dies d’una setmana a la vida de l’Amanda. Cada una d’aquestes parts està formada per capítols que alternen la vida de les dues joves. Amem fent salts en el temps endavant o endarrere a mesura que la història avança i pren cos. Sabrem la història de l’Olive a través de la lectura que l’Amanda en fa del seu diari. Un diari que troba amagat enmig de les vores cosides a mà d’un maniguet de pell, que compra a una vella dama de l’alta societat novaiorquesa.

El diari ens parla de la vida d’una jove de classe alta que s’instal·la a Nova York, on somia en convertir-se en cap de compres d’uns grans magatzems., en contra del que és habitual en les noies de l’època que somnien en casar-se i tenir fills. L’Olive no en vol ni sentir a parlar d’això.
La mort sobtada del seu pare i la crisi financera que assola el país la porten fins a les portes de la pobresa. A l'altre extrem de la vida que ella coneix. Ha de lluitar per sobreviure i adaptar-se a un món que li és completament aliè. Un món masclista on les dones tenen pocs drets i on viure i sortir-se’n soles, sense l’ajut d’un home, és quasi un miracle.

L’Amanda és una dona a punt de fer els quaranta. Independent? Fins a un punt, ja que està lligada a una relació que no la deixa avencar. Regenta una botiga de roba Vintage que li dóna una independència econòmica. Només li cal assolir la independència sentimental.

Tot i compartir protagonisme, pera mi, la verdadera protagonista de la novel·la és l’Olive. D’ella en sabrem molt més que no pas de l’Amanda. La seva lluita per escalar posicions en una societat en què les dones poques opcions tenen, és molt més interessant que no pas la vida de l’Amanda que ho té tot a favor per ser feliç i aconseguir el que vol.

Capítols curts, de ràpida lectura. Personatges molt ben treballats, tots ells —des de les dues protagonistes als que només ocupen unes poques línies —, creïbles. Unes situacions perfectament delimitades i dibuixades, des de la més corrent a la més rocambolesca. Un exercici de documentació molt ben fet. Unes descripcions treballades fins a l’últim detall, que ens permetran passejar per la Nova York de la primera dècada del segle passat com si estiguéssim allà mateix.
Escrit sempre en primera persona, ja sigui en la veu de l’Amanda o de l’Olive, veurem la societat a través dels ulls de les dues protagonistes i viurem els fets com elles mateixes els varen viure.

L’obra ens atraparà des de les primeres fulles fins a les últimes. Tot i que podrem intuir com acaba la història de l’Amanda una mica abans del final, la història de l’Olive ens captivarà i ens tindrà en vetlla per saber que passa fins al punt final.

2 comentaris :

  1. Hola, preciosa!! Me n´alegro molt que t´hagi agradat. Una ressenya excel.lent, com sempre. Moltes gràcies per la menció al meu bloc! Un petonàs.

    ResponElimina
  2. Aquest no em fa massa el pes.

    Bones vacances !!!

    ResponElimina