“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 25 de maig de 2015

LOS AMANTES DE HIROSIMA

Autor: Toni Hill
Editorial: Debolsillo
Idioma original: Castellà
Idioma de lectura: Castella
Pàgines: 432
Gènere: Novel·la policíaca/intriga
Sinopsi: Mayo de 2011. En una casa abandonada, cerca del aeropuerto, la policía descubre dos cadáveres envueltos en un sudario de flores. Abrazados. Sepultados junto a una gran cantidad de dinero. Podría tratarse de una joven pareja de amantes que desapareció hace siete años. Tras un azaroso juicio mediático, el caso se cerró en falso. Héctor Salgado y su equipo se encargan de la investigación, un rompecabezas con demasiadas pistas. Mientras tanto, en las principales plazas del país los indignados se proponen desvelar al fin el rostro verdadero del poder. Héctor, unido más que nunca a la agente Leire Castro en la búsqueda de su ex esposa, también tendrá que escarbar allá donde nunca imaginó, hasta llegar al oscuro origen de la desaparición de Ruth, hasta llegar a una verdad de consecuencias trágicas e imprevisibles.


<<<>>> 

 «Para sobrevivir al sistema hay que enganyar al sistema»
«Por eso prefiero los libros, tienen principio y final, un desenlace coherente y meditado.»

Tercera i sembla que última entrega dels casos de l'inspector Héctor Salgado. Reconec, que aquest argentí barruer, poca solta, fumador empedreït i un xic violenta, a vegades, em va robar el cor en el seu primer cas,“El verano de los juguetes muertos,” i se’m va tornar a posar a la butxaca amb el segon, “Los buenos suicidas”. Així que aquesta tercera entrega era una aposta segura, i no m’ha defraudat, al contrari.

En els dos primer s llibres, Hill, ens manté en suspens a les últimes pàgines, fent que vulguem saber que redimonis ha passat amb Ruth Valldaura, l'exdona de Salgado. Aquesta tercera entrega ens aclarirà tots els aspectes sobre el que ha passat amb l'exdona de l’inspector, i ho farà, com sempre, mantenint el suspens durant tota la novel·la, barrejant el cas de la desaparició de Valldaura amb el cas que en aquells moments manté ocupats als nois de Salgado.

Segueix doncs les pautes dels altres dos llibres: els mossos tenen un cas obert, que resoldran i tancaran en acabar el llibre; al mateix temps que investiguen la desaparició de la Ruth. Tres llibres independents amb un nexe comú que es desenvolupa al llarg de tots tres. I és que, encara que sigui un tema paral·lel al tema principal del llibre, té un pes específic molt important. A través de la desaparició de la seva dona, i posterior investigació, anirem coneixent una mica més a l'inspector Salgado, les seves llums i les seves ombres.

Un altra novel·la coral, que ens presenta dues trames que res tenen a veure l’una amb l’altre, encara que d’alguna manera es complementen. I necessitem una per poder entendre la manera d’actuar — no només de Salgado, sinó també de Leire i Fort, els seus companys, com de Savall, el seu superior— en l’altre; tal com passa en els dos llibres anteriors.

Dividit en cinc parts de capítols curts; amb un narrador en tercera persona, omniscient, que ens anirà deixant veure els punts de vista dels diferents protagonistes.
Una prosa àgil, carregada de diàlegs molt ben estructurats i, sobretot, gens forçats.
Els personatges, tants els principals com els secundaris, —la majoria dels quals ja coneixem de les obres anteriors — perfectament creats, versemblants, creïbles. Amb una vida interior, en molts dels casos, complexa i fosca; són com són per unes raons que només ells coneixen i que a poc a poc ens deixaran veure. Destacaria, d’entre tots, els personatges de la Cristina Silva i del Ferrant Badia, els més complexos, els més foscos i a la vegada els que et desperten un sentiment d’afecte cap a ells.
Uns salts en el temps — tan endarrere, set anys, moment en què comença la investigació del cas que tenen entre mans; com uns altres que sembla que facin un salt endavant, una investigació paral·lela sobre el mateix Salgado, que ens quedaran aclarits en els últims capítols— que sempre juguen a favor de la trama: donant en cada moment la informació estrictament necessària per poder seguir el fil.
Una ambientació aconseguida al cent per cent, tant quan es parla de la Barcelona del 2004 —la del Forum de les cultures— com quan ens situa a la del 2011 amb les manifestacions dels indignats a la Plaça Catalunya. Escenaris ben dibuixats, que fa que et trobis en ells en cada escena.
Un argument perfectament plantejat, mantenint el suspens des del principi fins al final, sense que decaigui en cap moment, en cap de les dues trames que conviuen en la història.
Un toc de crítica social aprofitant el moviment del 15M, el problema dels desnonaments, la crisi econòmica que pateix tot el país.

Ens trobem doncs davant una novel·la rodona. La culminació magistral de la història que va començar amb “El verano de los juguetes muertos”. No serà fàcil esbrinar com acaben les trames, haurem de seguir llegint, cada vegada amb més ganes, per poder saber el perquè dels assassinats i qui els va cometre; encara que, en les dues trames, el més important és el perquè dels fets.

5 comentaris :

  1. No hauria d'afegir més llibres a la llista, però no ho puc evitar.
    No he llegit cap dels que dius que formen els casos d'aquest inspector, però és important que t'agradi des del començament perquè vulguis continuar amb la sèrie, així que hauré de començar pel primer cas.

    ResponElimina
  2. No he llegit res de l'autor. Tindré en compte la sèrie, però tardaré perquè el meu ritme lector, actualment, és imperdonablement lent.

    Havia llegit que la primera entrega queda alguna cosa sense resoldre i això no agrada massa. És veritat ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es cert, queda sense resoldre la desaparició de la dona de Salgado. Una trama que anirem esbrinant al llarg de les tres novel·les. Es el nexe d'unió de la trilogia.

      Elimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. He llegit els tres i puc dir que m'han agradat i enganxat, tot i que al començament em fa molestar el fet que t'hagis de llegir els tres per acabar de desentrellar-ho tot, tanta trilogia em comença a cansar una mica. Com a mínim, aquests tres no són totxos i es llegeixen ràpid.

    ResponElimina