“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 18 de maig de 2015

AMOR PROHIBIT


Autor: Coia Valls
Editorial: Edicions B
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 344
Gènere: Novel·la històrica
Sinopsi: Durant el primer terç del segle XV Catalunya tot just aixeca el cap després de fams i epidèmies sense precedents, però la por encara continua sacsejant els seus habitants. La terra tremola com mai no s’havia vist abans i la vall de Camprodon és l’epicentre d’aquell infern. Sota aquesta desolació neix la història d’amor entre en Marc Roselló, un sacerdot cridat a les més altes esferes de l’Església, i l’Agnès de Girabent, filla d’un noble rural de la Seu d’Urgell, que vol seguir les passes de metgesses com Margarida Tornerons o la jueva Floreta Sanoga. Mentre lluiten contra una societat opressora i, també, contra les seves contradiccions més íntimes, els protagonistes trenen un cercle de protecció a l’empara de les relíquies de sant Valentí que descansen al monestir de Sant Benet de Bages.
<<<>>>


«Un color que convida al repòs i, al mateix temps, sembla anunciar insòlites tempestes.»

Després d’haver llegit “Les torres del cel”, fa un parell d’anys, em vaig quedar amb ganes de repetir l’experiència amb l’autora. La prosa de la Coia és d’aquelles que t’embolcalla, t’atrapa i et sedueix d’una manera increïble i sempre et deixa amb ganes de més.

“Amor Prohibit”, la seva darrera obra, a estat la segona oportunitat de poder llegir a l’autora. Dividit en set llibres, l’obra atrapa des dels primers paràgrafs del primer llibre. Poder vaig ser jo que no vaig saber percebre-ho, però fins al final de l’escena penses que qui corre a donar la notícia del que ha succeït és una persona fins que t’adones que no, que no és així. És un dels protagonistes, sens dubte, en Dromàs un gos que ronda per la vall de Camprodon. Senzillament aquesta primera descripció és impactant, em va deixar bocabadada i només l’hi podia donar un adjectiu: excel·lent!

La història és versemblant des de bon començament, a través de l’Agnès de Girabent i el Marc Roselló ens endinsarem a la Catalunya del segle XV. D’entrada situarem l’acció a les comarques del Ripollès i la Garrotxa, sacsejades per forts terratrèmols. Per després endinsar-nos cap a la Catalunya central, entre les actuals comarques d'Osona i e Bages. Sempre seguint els passos dels dos protagonistes i la seva història d’amor, un amor prohibit i perseguit per l’església, fosca i amenaçadora de l’època.

Dos personatges rodons, vius, amb ànima, qualitats que els fan creïbles en tots els sentits. Acabes rendint-te davant l’Agnès i la seva perseverança i la seva intel·ligència. Una dona que renunciarà a tot per aconseguir fer el seu somni realitat: vol ser metgessa.
Quan en Marc es creua en el seu camí, sorgeix l’amor. Un amor tant bonic com complicat. També lluitarà per ell, i ho farà contra tot i tothom, inclús contra ella mateixa.

L’Agnès és un personatge entranyable i admirable. Cap impediment aconseguirà fer-la defallir, ni l’aturarà en el seu camí. Acabarà coneixent dónes tan importats en el món de la medicina —només reservat pels homes — com la Margarida Tornerons, cirurgiana a Vic, o la Floreta Sanoga una jueva establerta a Manresa. D’elles aprendrà l’ofici. Sabem que en aquella època, tot i que les dones podien exercir de curanderes o sanadores, podien, també, ser titllades de bruixes per als mateixos fets. No és un camí fàcil el que escull l’Agnès, en cap dels sentits. La valentia d’aquestes dones, disposades a tot per poder ajudar als altres, és admirable.

No ens trobem, doncs, davant d’una història d’amor i prou. Ens troben davant una realitat i uns fets històrics molt ben documentats i explicats per part de l’autora.

En retrobo amb un vell conegut, d’un altre llibre i d’un altre autor (L’últim Abat d’en Gironell), Sant Benet del Bages on descanses les restes de Sant Valentí. Venerat per en Marc Roselló i testimoni mut de l’amor dels dos personatges.

Els secundaris ho són de luxe, tan ben treballats com els personatges principals, igual de creïbles i versemblants. Et roba el cor, sor Regina, la monja dels cabells vermells i la cara pigada que tant amiga es farà de l’Agnès, a Camprodon, i és que les dues han après de les seves mares l’amor per als remeis i les plantes medicinals. Altres secundaris, són personatges reals, dels que podem trobar documentació: Les dues metgesses, la Margarida Tornerons i la Floreta Sanoga, però també el pare Pere Sadaval o la priora Margarita Querol, inclús, l’entranyable i rondinaire, sor Hugueta.

Les descripcions dels llocs i els fets que en ells succeeixen són pura poesia, el domini narratiu e la Coia és impressionat. Una obra rica en matisos, on cada paraula, cada frase transmet un munt de sentiments i sensacions. Una obra que no deixa indiferent a ningú i que remou consciències.


2 comentaris :

  1. M´ha agradat molt la teva ressenya, així com "Amor prohibit". La Coia és una gran escriptora i una gran persona. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Només he llegit "La cuinera" i espero llegir-ne algun altre títol aquest estiu. Com diu la M.Mercè, es nota que t'ha agradat.

    ResponElimina