“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 2 de març de 2015

RELOTGES EN TEMPS DE PLUJA

Autor: Antonia Carré-Pons
Editorial: Meteora
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 240
Gènere: Novel·la
Sinopsi: A l’aparador d’una rellotgeria situada vora l’Arc de Triomf de Barcelona, s’hi apleguen moltes coses a més de rellotges, joies o objectes de regal. Els seus vidres ens reflecteixen la vida de la Rita, la Julia, la Poma i el rellotger cinèfil, que ens ofereixen un mosaic narratiu d’amors intensos, d’episodis dramàtics, d’abnegació en la feina diària, de lluites personals contra la crueltat humana o la del destí.
La novel·la ens trasllada també a una Cracòvia que pugna per recuperar les llibertats, a la geografia plena de nostàlgia de Cabo de Gata i al record d’una Viena sota una pluja sempre torbadora.

<<<>>>

«No hi ha ningú que pugui ocupar el lloc d’un altre, sinó que cadascú té el seu propi lloc»

La vida de quatre persones que en principi el seu nexe en comú és el barri on viuen: Arc de Triomf, a tocar del parc de la Ciutadella, a Barcelona.

L’eix central és un dels personatges: el rellotger i la seva rellotgeria, punt on coincideixen totes les trames, ja que cadascú dels protagonistes tenen una possessió en comú: un rellotge que per un motiu o altre acabant passant per les mans del rellotger. Així doncs el temps juga un paper fonamental en la trama, els rellotges marquen un temps passat a la vida dels protagonistes.

La novel·la és divideix en catorze parts, compostes de capítols més aviat curts, on s’alterna la vida dels diferents personatges. Qui són aquests personatges?

Per un cantó ja coneixem el rellotger: ell també té un rellotge, un antic Moritz que va trobar llençat i va rescatar i aquí ha posat nom, l’Albert; amb ell manté verdaderes converses en primera persona. El rellotger de qui no sabrem mai el nom, se’ns presenta com una persona tancada en el seu món, sense més vida social que la de la seva botiga. Un personatge metòdic en tots els seus actes. Un cinèfil i amant de la lectura, viu ancorat en l’amor d'un temps passat. És ell qui ens farà sortir del barri per anar fins a Viena.

La Julia, una dona vídua. És va cassar molt jove amb el Fèlix, fill de l’alcalde franquista d’un poble d’Almeria. Ella té un rellotge de paret, una ratera del segle XIX que va adquirir el seu difunt marit. A través de diferents flashbacks anirem coneixent el passat de la Julia, casada amb un maltractador amb qui va tenir dos fills. Aquests salts endavant i endarrere en el temps es faran conèixer millor les inquietuds d’aquesta dona de quasi vuitanta anys. La relació amb els seus fills i néts, en especial amb el Mateu, el net que de tant en tant la porta a berenar. I veurem que ara, un cop lliure, del setge a què la tenia sotmesa el seu marit, és capaç d'agafar les regnes de la seva vida i viure-la com li plau. Ella és qui ens farà viatjar a Cabo de Gata.

La Poma, una vídua que ronda la quarantena, mara de l’Eva. Que es retrobarà amb el Sergi, el seu amor de joventut, que l’ajudarà a deixar endarrere el dol per la mort del seu home. Ella té un Lotus, regal del seu difunt marit, que dur a la rellotgeria a què li canviïn la pila. També hi porta un rellotge molt especial “el rellotge braçalet de plata amb la tapa del cronòmetre decorada amb una estrella esmaltada, vermella i verda” És el personatge que més ens sorprendrà en veure el paper que juga, però que no ho sabrem fins al final. També coneixerem la vida dels seus pares a través dels salts en el temps.

La Rita, una oncòloga de cert prestigi. Casada amb el Tadeusz, que viu a Cracòvia. Una història d’amor al llarg del temps, interrompuda abruptament o tornada a recomençar. Ella porta a la rellotgeria una peça que pertany a la família del seu marit una màquina de París antiga, un rellotge de sobre taula amb gran valor sentimental. La seva història també l’anirem coneixent a través del moment present i dels flashbacks que ens portaran al passat, quan va ser becada i va anar a estudiar a Cracòvia, on es va enamorar perdudament.

Quatre vides senzilles, amb la quotidianitat del dia a dia. Persones com moltes coneixem, unides per un fil prim e invisible. Persones a qui se’ls hi marca un temps passat i que lluiten per tirar endavant les seves vides com millor poden i sabem.
Totes les histories tenen flashbacks, però estan fets amb tanta naturalitat i delicadesa que sempre saps del temps que es parla i del lloc on et trobes.
L’agilitat de l’autora per dominar aquests salts en el temps, sense fer perdre ni un segon al lector, és envejable.
La manera com se’ns presenten aquestes quatre vides, inicialment inconnexes entre elles, però que avancen paral·lelament i conflueixen més d’una vegada és el gran encert de l’autora, que ens atrapa des de les primeres línies amb el seu estil senzill i polit; un vocabulari ric en matisos, en mots; personatges perfectament construïts; amb un munt de referències al cinema i la literatura; amb un nexe d’unió molt més potent que el de la rellotgeria: el temps —passat, present i futur—, un temps que ens ajuda o se’ns posa en contra segons els esdeveniments que ens depara la vida.

Una lectura intima que ens embolcalla com una manta en una tarda freda i plujosa.

1 comentari :

  1. Sabia que t’agradaria!!!
    És un bon llibre, amb bones històries i molt ben escrit. És una de les meves lectures destacades de l’any passat.

    ResponElimina