“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 29 de desembre del 2014

ELS MEUS WHASSAPS AMB LA MAMA


Autor: Alban Orsini
Traductor: Joan Riambau
Editorial: Grijalbo
Pàgines:388
Idioma original: Francès
Idioma de lectura: Castella
Pàgines: 338
Gènere: novel•la
Sinopsi: La primera novel•la narrada per whatsapp «CijkiopplypMpo» és el primer whatsapp que una mare envia al seu fill amb el nou smartphone. Tot just comença a iniciar-se en les noves tecnologies i, entusiasmada amb la facilitat d’irrompre en la vida quotidiana del seu fill, aprèn a fer servir el telèfon a costa de la paciència del noi. Modern, fresc i divertit, aquest relat demostra que avui les històries també s’escriuen per whatsapp.

<<>>
Reconec que el llibre va caure a les meves mans per casualitat, que han passat uns quants mesos abans no m’he decidit a llegir-lo. Però, després de deixar per inútil el segon llibre consecutiu, no tenia gaires ganes d’engrescar-me en una lectura que fes pensar més enllà. Vaig recordar que el tenia gracies al préstec d’una amiga i el vaig anar a trobar. No havia llegit cap crítica, només tenia l’opinió de la persona que me’l va passar i ella deia que era divertit i entretingut. Que en un parell d’hores es llegia i que tenia alguns diàlegs que feien petar de riure.

He de dir que el format ja crida l’atenció, cada pàgina és una petita “conversa” entre la mare i el fill, a través dels whatssapp.

La conversa és entre mare i fill, però de vegades també whassapeixa l’àvia. I de veritat que és tot un personatge digne d’estudi! Hi ha a més altres personatges a qui es fa menció a través dels missatges intercanviats entre mare i fill: com el veí Boris o Diane la xicota del fill o el Grisillo, el gatet del protagonista, que es un personatge recurrent a les converses mare/fill.

Divertit? Molt. Entretingut? Sens cap mena de dubte. De fàcil lectura? En va durar poc més d’una hora i tenint en compte que moltes vegades de tant riure no podia ni llegir. Però hi ha moments, especialment cap al final del llibre, que també emocionen, especialment el final que té un to una mica més seriós que la resta del llibre, sense desentonar per res amb el conjunt.

Al principi vaig pensar “sort que la mare no te whatssapp!” i després en vaig donar compte que molts dels diàlegs es semblaven perillosament a les meves converses amb la meva filla! Glups... De veritat som així les mares? Doncs si, que hi farem?

No espereu un gran llibre, no ho és. Però si voleu passar una estona del més divertit, no ho dubteu gens ni mica

2 comentaris :

  1. Els meus fills tenen sort, no tinc whatsapp. :-) Reconec que puc ser un perill, les meves converses amb els missatges del faceboock ho confirmen.

    No és un llibre que em cridi massa l’atenció, però suposo que si m’arriba a les mans com t’ha passat a tu igual el tafanejo o llegeixo.

    ResponElimina
  2. Sens dubte, aquest és un llibre que no llegiré tret que algú me'l regali o em toqui en alguna rifa. Segur que és divertit, però prefereixo obres una mica més treballades...

    ResponElimina