“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 22 de desembre de 2014

PARADERO DESCONOCIDO


Autor: Kressmann Taylor
Traducció: Carmen Aguilar
Editorial: RBA
Idioma original: Anglès
Idioma de lectura: Castellà
Pàgines: 80
Gènere: Novel·la epistolar
Sinopsi: 1932. L'alemany Martin Schulse i el jueu nord-americà Max Eisenstein s'estimen com a germans, i junts han obert una galeria d'art a Califòrnia.

Martin decideix tornar a casa, així que Max s’ocuparà del negoci. Des del primer dia s'escriuen cartes, com havien promès, però quan Hitler puga al poder el 1933, la tendra complicitat de la primera correspondència començarà a bascular cap a l'horror.

<<<>>>



No comprenderás que deben sufrir unos pocos para que se salven millones. Antes que nada serás un judío y gemirás por tu pueblo. Lo entiendo. Es propio del carácter semita. Os lamentáis, pero nunca tenéis valor para devolver los golpes.”
Podria semblar que estem davant d’un altre llibre que ens parlarà dels horrors del nazisme; d’una altra història de jueus i alemanys.... Res més lluny de la veritat i res més a prop de la mateixa. És cert, el llibre parla de jueus i alemanys, de Hitler, de l’Alemanya nazi, però per sobre de tot ens parla de sentiments forts i poderosos, com són l’amistat, la traïció i la venjança.

La història es va publicar originàriament l'any 1938 a la revista Story. La seva repercussió va ser tal que finalment, al Regne Unit és publicada com a llibre. No obstant això, el relat no es va donar a conèixer al continent europeu fins seixanta anys després, quan el 1995 Story Press procedir a la seva reedició per celebrar el cinquanta aniversari de l'alliberament dels camps de concentració.

A través del temps que passa mentre s’envien les cartes, anirem veient el brusc canvi que es produeix en la persona d’en Martin i que serà el despertador de totes les sensacions —afecte, tendresa, impotència, desesperació i sobretot indignació — que aquestes cartes ens fan sentir.
Martin arriba a Alemanya en ple ascens al poder de Hitler i comença a treballar com a funcionari al servei del nou règim, el que li proporciona un estatus privilegiat. La seva evolució queda perfectament plasmada i veiem com el fanatisme s’apodera d’ell fent que pensi el que mai s’hagués imaginat pensar.
Max li demanarà a Martin ajuda per la seva germana, qui a més havia estat la seva amant. L’alemany, no tan sols no li ofereix aquesta ajuda, sinó que a més la menysprea. Això desperta el sentiment de venjança en el jueu. Qui començarà a enviar una seria de missives, a en Martin, que semblen no tenir ni cap ni peus: són estranyes, telegràfiques, plenes de nombres i signes que semblen un seguit de codis secrets. Que en pensaran els alemanys afins al règim? És el punt àlgid de la novel•la. La nota final signada pel fill de l’autora ens donarà la clau de tot el que hem anat veient a través de la correspondència dels dos homes.

Un llibre curt, que, amb poques pàgines, tot just vuitanta, i sense dir grans coses, ens mostra tot un món, una ideologia, un fanatisme. Ens colpeja fort. Ens fa pensar: no entens res.
No pots, ni vols, entendre l’actitud d’en Martin. Com una persona pot canviar tant, com el seu cervell es pot capgirar d’aquesta manera i pot arribar a no tenir cap tipus de misericòrdia per aquells a qui un dia va estimar. Però podem entendre el comportament d’en Max? El debat està servit.

1 comentari :

  1. El vaig llegir gràcies a unes inesperades i bones lectures que va fer la meva filla a 3 d'ESO. Em va impactar força i la considero una de les lectures imprescindibles. Com molt ve dius colpeja fort, després dels anys encara tinc la seva lectura molt viva.

    ResponElimina