“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 15 de desembre de 2014

ELS COLORS OBLIDATS i altres relats il•lustrats

Autor: Silvia G. Guirado
Il·lustracions: David Garcia Forés
                         Desiree Arancibia
                         Marta Garcia
Editorial: Play Creatividad
Idioma original: Català
Idioma de lectura: Català
Pàgines: 90 
Gènere: contes il·lustrats
Sinopsi: Els colors oblidats i altres relats il·lustrats és un viatge a altres mons, a altres temps, on fantasia i realitat es barregen per mostrar una nova actitud, una nova manera d’entendre el món i a nosaltres mateixos.

 <<<>>> 


«Què passaria si un dia el món anés perdent el seu color i tot es tornés pàl·lid, gris i taciturn?»
Pot semblar que estem davant d’un llibre de contes per infants. Poder si, no diré jo pas que no. En tot cas estem davant d’un llibre, de contes il·lustrats, què els adults hauríem de llegir per retrobar-nos amb la màgia de la fantasia i sobretot amb els colors que hem oblidat.

El primer conte, que donà nom al llibre, ens parla de la Carmesina què és la protagonista d’una història on els colors van desapareixent fins que, de sobte, apareix un gat negre que canviarà el rumb dels esdeveniments


Estem davant de quinze contes curts, que es complementen l’un l’altre, però que molt bé podem llegir per separat. Cadascun d’ells ens parla de valors ; d'aquells valors que mai podem passar per alt: com és el cas de “Serafí el desafinat” l’ocellet que sempre s’havia sentit diferent: tenia un altre color, un sol ull i desafinava. Tot això feia que cada vegada estigués més sol.


O la història d’en “Riley” el setè i darrer fill d’una família pobre, un infant solitari i estrany, que descobrirem que no és altre que un dels guitarristes de blues més famós del món.


Mentre llegim Els colors oblidats recordarem al Petit Príncep, o La Història Interminable o Momo i tantes i tantes d’altres històries carregades de fantasia, que ens han ajudat a somniar.

Menció a part mereixen les il·lustracions del llibre. Si el text és bo, aquestes li fan merescuda justícia. Cada un dels contes està il·lustrat per un dels tres dibuixants, a excepció de “Una història de Princeses” (reconec que aquestes, juntament amb les de “Els color oblidats”, són les meves il·lustracions preferides) i “Els petits plaers” on els dibuixos estan creats a quatre mans. Són dibuixos acurats, divertits, tendres, entranyables, moderns, diferents...


He de dir, que en vaig comprar el llibre, juntament amb “ La inspiració adormida ( retorns als colors oblidats)” —d'aquest en parlarem un altre dia— per què en vaig enamorar de les il·lustracions de la portada. Més tard, quan els vaig llegir, en varen captivar les històries tan ben explicades.

1 comentari :

  1. No és del llibres que actualment llegiria però sí dels que li donaria un cop d'ull. La portada resulta força atractiva.

    ResponElimina