LA NENA

 

 

Tercera entrega de la sèrie de la inspectora Blanco i per a mi la més fluixa de les tres novel·les de la Carmen Mola. El llistó estava molt alt i mantenir-lo era difícil, tot que no impossible, no se n'ha sortit.

 Després de desmantellar la Red Púrpura i les implicacions personals que això va suposar per l'Elena Blanco, aquesta deixa el seu càrrec a la Brigada d'Anàlisis de Casos (BAC) i és substituïda temporalment per la Chesca, una de les integrants del grup.
Chesca desapareix després que l'inspector Zarate, amb qui manté una relació, la deixes plantada i ella decidís sortir a celebrar l'arribada de l'any nou xinès, l'any del porc. Els seus companys demanaran ajuda a la inspectora Blanco, que tot i, en un principi, mostrar-se reticent acaba col·laborant amb ells.

 'La nena' repeteix el patró —un delicte força violent, escenes en cursiva a inici de capítol per explicar-nos fets del passat i relacions entre els membres del grup— que també bé havia funcionat en les dues novel·les anteriors, però que aquí fa aigües per tots cantons.
Deixa Madrid una mica de banda i trasllada l'acció a granges situades a pobles petits de les poblacions properes com Segòvia o Cuenca. No és que la capital perdi protagonisme, en segueix tenint i molt, però amplia escenaris.
Cal destacar la nova incorporació al grup de Reyes Rentero qui es defineix com a fluid gender (que fluctua entre els dos gèneres, femení i masculí). Terme que l'autora ens intenta explicar, però que ho fa d'una manera molt poc acurada. I que repeteix massa vegades al llarg de tota la trama, cosa que crec és completament innecessària.

 Mola dona més importància a escenes molt dures i crues, recreant-se en elles, en detriment d'altres elements imprescindibles en qualsevol thriller. Fa la impressió que vol incomodar al lector, fer-li sentir fàstic i ho aconsegueix en detriment de la investigació policial que queda molt en segon terme.

 L’autora ens parla de temes tan incòmodes com el canibalisme, el maltractament físic i psicològic, l'estigmatització a les persones amb deficiències, el segrest de menors, la privació d'escolarització i socialització d'aquests menors… Però aquest cop ho fa d'una manera molt crua, recreant-se en les escenes més escabroses podent haver-ho evitat.

 No sé si la saga continuarà, sincerament espero que no, el que no tinc tant clar és que si hi ha una quarta entrega, corri a comprar-la i llegir-la com he fet fins ara.