EL SALTO DE LA ARAÑA

 

 

'El salto de la araña' de la Graziella Moreno és la guanyadora del 'Premi lletres del mediterrani 2020'.

En ella, coneixerem la història d'en Javier i l'Alba explicada en primera persona per en Javier qui es troba al barri del Carmel de Barcelona a l'espera que es celebri, a Castelló, el seu judici. La primera escena, a manera de pròleg, ja ens avança que hi ha hagut un crim i ens presenta a la família protagonista de la història: la parella abans esmentada i en Kevin, el seu fill. Aquest cop l'autora s'allunya de la novel·la de procediment per entrar de ple a parlar-nos de persones tòxiques.
Persones tòxiques per a elles mateixes i persones tòxiques per al seu entorn. La Graziella ens parla de les dues classes de toxicitat per separat i de les dues juntes en una mateixa persona. Ens posa en la pell d'aquelles persones que, sense motius aparents, decideixen malbaratar la seva existència agafant el camí 'més fàcil' sense pensar en les possibles conseqüències i complicacions; sense valorar que pot haver-h una altra manera de gestionar els problemes.

En Javier ens anirà desgranant la seva història des de l'inici, quan era un vailet ros i de mal menjar que ja es posava a la butxaca tot allò que li feia certa gràcia i no era seu. Serà aquest mal vici d'agenciar-se el que no és seu el que portarà a Javier pel mal camí. Però sap reconduir la seva conducta durant una llarga temporada, fins que… Fins que tot esclata i es veu en la cruïlla de salvar la seva família o de perdre-absolutament tot.
L'Alba és una noia capritxosa, manipuladora, sense referents familiars i acostumada a sortir-se amb la seva. Com diria el cantant, un Barbi d'extraradi. En Javier s'enamora perdudament d'ella, per l'Alba faria el que fos.

El que en Javier ens explica, amb un realisme tal que és com si el lector es trobés al bell mig de la seva història, són les conseqüències de la seva relació amb l'Alba. Les conseqüències d'aquest vincle el portarà a patir el pitjor cop que una persona pot rebre; aquella sotragada de la qual difícilment et recuperes.
Al llarg del seu monòleg no busca als culpables, té clar qui són; busca les respostes a un munt de preguntes. Sap que ha estat la seva immaduresa, els silencis mal gestionats, la gelosia descontrolada i la rancúnia que ha niat en el seu cor els que l'han portat a aquest punt de no retorn, a carregar amb una culpa de la qual ja mai es deslliurarà.

Hi ha més personatges: les famílies dels dos joves; Dani, l'amic incondicional que serà al costat d'en Javier fins l'últim moment; Cándido, l'advocat d'ofici que es pren seriosament el cas que l'hi ha tocat o en Rafa, el col·lega del barri. Tots ells retratats amb un realisme total, gent que et pots trobar passejant pel carrer de qualsevol ciutat.

La Graziella ens parla d'amor, d'amistat, de la vulnerabilitat de l'ésser humà, de la culpa i del perdó, en una història que ens ajuda assumir els nostres propis errors i a entendre qui realment som.