'El mal pare' és l'últim
número de la col·lecció de Llibres del
delicte, i, igual que altres números de la col·lecció, no és una novel·la
negra entesa com a tal, però sí que és una novel·la fosca, tèrbola i que
negreja molt. Moltíssim.
I és que aquest és un dels trets
distintius d'aquesta editorial: obrir el ventall de negror des de les novel·les
d'un negre recalcitrant a novel·les que negregen a més o menys intensitat. Fet
que, jo personalment, agraeixo molt al seu editor.
Pep
Prieto ens porta una novel·la coral protagonitzada pels germans Castells:
la Nut,
en Janus
i la Nix.
I ens parla principalment de les tempestuoses relacions familiars dins de la
família Castells, marcades pel caràcter autoritari i distant del pare, el famós
arqueòleg Sadurní Castells.
L'autor combina dos arcs temporals al
llarg de tota la trama: el moment actual, marcat per la mort del progenitor i
l'herència enverinada —pot arribar a ser, inclús, mortal— que els deixa i
diversos salts temporals que ens passejaran pel passat més llunyà i més recent
dels tres germans. Són aquestes constants analèpsies les que ens ajudaran a conèixer
millor el context familiar i la manera de ser de cada un dels tres germans.
Cada dos o tres capítols situats en l'actualitat i
numerats cronològicament ens trobem amb un episodi del passat, aquí no es manté
l'ordre cronològic i anem endavant i enrere en els temps, encapçalat per l'any
al qual fan referència els fets.
Pep
Prieto ens parla, essencialment, del mal i la seva proximitat. El poden
trobar dins de casa nostra o a la nostra família més propera i com aquest Mal,
en majúscules, pot arribar a ser perjudicial i destructiu llegat per als
nostres descendents. L'inici de la novel·la, situada en el 1999, no pot ser més
colpidor: En Janus i la Nut juguen a fer perdre la por al
terrible home del sac a la petita Nix.
Aquesta figura de la cultura popular serà un personatge recurrent al llarg de
la trama i acabarà jugant un paper força més important del que en un principi
podem arriba a pensar.
Tic, tac. Tic, tac. Home del sac, home del sac. Tic, tac. Tic, tac.
En Sadurní Castells es un
home amb una doble cara, una doble vida. Per una banda tenim arqueòleg
respectat i admirat per la professió i el món acadèmic i per altre tenim a
l'home distant, fred i inclús agressiu en l'àmbit familiar. Aquesta dualitat en
la personalitat del cap de família és la que donarà peu a l'autor per
endinsar-se en els racons més foscos de l'ànima humana; en les entranyes
corruptes de la família burgesa i ben estant —almenys de cara a la galeria— i
fer-nos un retrat en negatiu de les relacions familiars: la dels germans entre
ells, que dista molt de ser idíl·lica; la dels tres descendents d'en Castells i
les seves respectives parelles; la de la família Castells —pare, mare i fills—
entre ells.
Pep
Prieto ens dibuixa un mosaic de desavinences, manques d'empatia,
dificultats per demostrar efectes; fredor, desinterès; ombres fosques amagades
darrere de mascares (reals i imaginaries) que serà el decorat que ens
acompanyarà al llarg de tota la novel·la.
Amb un ritme, unes descripcions i una
atmosfera que conviden a endinsar-te a les seves pàgines; amb unes imatges i un llenguatge purament cinematogràfic, Pep Prieto ens porta una
història inquietant i angoixant que ens farà endinsar en les nostres pròpies pors i terrors, buscant aquelles
respostes que ens ajudin a lluitar contra el nostre home del sac particular.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada