“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 30 de gener del 2020

L’ANY QUE VAIG ASSASSINAR A RITA BARBERÀ


l'any que vaig assassinar a Rita Barberà de Sebastià Bennasar

Ens retrobem amb el Bennasar més gamberro i esbojarrat, que ens porta una novel·la negra on barreja sang, fetge i literatura quasi bé a parts iguals. Un còctel explosiu que crea addicció en el lector.

 Fent servir un narrador en primera persona, en veu d'un assassí a sou, qui un any després d'haver-se carregat a Rita Barberà, rep l'encàrrec per part d'uns editors de carregar-se a un escriptor, un escriptor acadèmic i l'editor d'un grandíssim grup editorial, tot per intentar salvar la industria editorial de la desfeta. Divertit, i fàcil, és intentar esbrinar qui s'amaga darrera de cada un d'aquest personatges.
La diversió està garantida des de el capítol u, on ens trobem a unes dones de missa amb una sobredosis de cocaïna

Però al nostre sicari li surt una competència inesperada i és que a les illes, un altre assassí, l'Antonio Aliaga es disposa a matar a una sèrie d'editors, fart de que rebutgin els seus originals i que té com objectiu, per encàrrec d'un assassí convicte a qui demana ajuda, matar al mateix escriptor acadèmic.

L'acció transcorre entre Barcelona, València, Palma i Andorra on ens trobem amb la sorpresa de veure el gran Albert Vilaró fent un paper secundari i força negre. No és l'única sorpresa que el llibre ens depara, ans al contrari.

Una lectura entretinguda i divertida, a mi m'ha arrancat més d'una riallada, que es llegeix ràpid, on tot és el que sembla ser i on les observacions acides sobre el mon de la cultura esquitxen les seves pàgines.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada