L’ANY QUE VAIG ASSASSINAR A RITA BARBERÀ

Ens retrobem amb el Bennasar més gamberro i esbojarrat, que ens porta una novel·la negra on barreja sang, fetge i literatura quasi bé a parts iguals. Un còctel explosiu que crea addicció en el lector.

EN EL FIORDO PROFUNDO

Aquesta ha estat la primera gran decepció lectora d'aquest any, i ha arribat d'hora. Aquest nadal em van regalar tres novetats de novel·la negra nòrdica — no és cap secret que hi ha nòrdics que m'apassionen (altres tot el contrari)— i vaig decidir-me a començar per aquesta atreta pel fet que la seva autora ve del món de la poesia; la diferència d'estils em va cridar l'atenció.

UN COR MASSA GRAN

‘Un cor massa gran' és el primer llibre que es tradueix al català (i crec que també al castellà) de l'autora basca Eider Rodríguez, fet que crida poderosament l'atenció, ja que ella és una de les autores més destacades en la seva llengua.

EL TALLADOR DE CANYES

'El tallador de canyes' és una obra d'una bellesa extraordinària. Una posa poètica que rarament trobem i encara menys en una novel·la tan curta com aquesta. Malgrat la seva brevetat, només té noranta pàgines, en ella trobem dues històries clarament diferenciades i podríem dir que la primera actua com a introducció de la segona.

PURGATORI

David Marín ens porta una novel·la de procediment en la que anirem seguint la investigació policial que portaran a terme el sergent Salvador Rull i el seu equip: el caporal Coscubiela, en Cosqui, i l'agent Núria Riu.

LA MECEDORA

Quan a Vilassar de Noir vaig sentir parlar a l'autora, l’Anna Hernández, em vaig acabar de convèncer que aquesta era una de les novel·les que no podia deixar passar per alt. M'havien dit que era fosca, molt fosca, que era un thriller dels que t'absorbeix dins de les seves planes, que l'ambientació nòrdica estava molt ben trobada, tot i que l'autora és de Cartagena. I sincerament es van quedar curts. ‘La mecedora’ és molt més que tot això.

ELLA

Damià del Clot ens presenta una novel·la coral, polièdrica, plena d'arestes que ens captivarà des de la seva primera pàgina. L'autor comença amb tres capítols introductoris on s'anirà presentant a les tres veus principals: Na Maria, La Cabra (Ramon Tusquella) i en Brauli Jacques Múnclus. 'És festiu, però no diumenge', aquesta frase és l'inici de la presentació dels tres protagonistes.

PERDONEU LES NOSTRES CULPES

Reconec que quan vaig veure la portada se'n va encongir el cor. La imatge inquietament preciosa, d'una dona jove que corre pel bosc, mirant enrere, la seva cara d'esglai, de patiment, com si fugís d'algú invisible als ulls del lector. Em va recordar certes imatges d'una de les il·lustradores que més m'agraden: la Victòria Francés. I és que només la visió de la portada és tan potent que ja et colpeix.

Endinsar-me en la lectura no ha estat fàcil, principalment perquè sé, salvant les distàncies, que és perdre un fill i no em costava gaire posar-me a la pell de les mares i dels familiars de les víctimes.