LA EPIDEMIA DE LA PRIMAVERA

Hi ha autores que no acabes d'entendre com no són més reconegudes, no tenen més visibilitat i no són un referent de la literatura espanyola actual. Aquest és el cas de l'Empar Fernández, qui té un registre amplíssim d'obres publicades i que en cada una d'elles ens demostra que és una de les veus literàries més potents de l'actualitat. Esperem que algun dia es faci justícia.

La seva última novel·la «La epidèmia de la primavera» ens situa a l'Europa del 1918 on tenen lloc tres fets de força rellevància històrica: la primera guerra mundial; l'epidèmia de la grip, mal anomenada grip espanyola perquè no és a Espanya on esclata ni tan sols on és més virulenta; i les primeres revoltes protagonitzades per dones produïdes per la manca d'aliments i la impossibilitat d'alimentar a les seves famílies.

Empar Fernández ens farà viatger d'un petit poblet de l'Aragó, Cantavieja, d'on és originaria la família Ballesteros —Fina, Rufina, Griñan i els seus fills, Gracia, Engracia, i Simón— fins als carrers d'una Barcelona on comencen a escassejar els aliments de primera necessitat, ja que la majoria són exportats a una Europa sumida en la Gran Guerra, i on els comerciants apugen els preus sense respectar els mínims fixats pels governs. I de la capital catalana saltaren als carrers de Bordeus on hauran de marxar Gracia i Simón i on trobarem a Carter Irvine, un jove soldat originari d'Iowa que lluita al costat dels aliats.

Els capítols protagonitzats per Gracia Griñan s'aniran alternant amb els que tenen com a protagonista a Carter Irvine. Així anirem veient la vida al front, on la grip també fa acte de presència, i el dia a dia a les ciutats, Barcelona/Bordeus, on a la manca d'aliments s'hi ha de sumar els estralls que fa l'epidèmia.

Si hi ha un tret a destacar a «La epidèmia de la primavera», és la fabulosa ambientació que aconsegueix l'autora que ens farà viure en primeríssima persona l'horror de les trinxeres on a l'horror de la guerra, esquivant els obusos i el gas mostassa de l'enemic, s'ha de sumar les plagues de polls i puces o les butllofes que els surten als peus, per no parlar dels casos de grip. També coneixerem la impotència davant una malaltia que no té precedents i que no hi havia cap remei que funcionés. La desesperació dels metges, que coneixerem de primera mà en el personatge de Sebastien, o el temor que els teus siguin contaminats o no la superin en cas de no evitar el contagi.

I en mig de tot aquest horror, sorgeix una incipient història d'amor entre Gracia i Carter, quan ell és a punt d'abandonar Bordeus per anar cap al front i quan poc temps després ella també abandonarà la ciutat, que els va acollir a ella i a Simón, juntament amb Rosa i Sebastien per tornar a Barcelona, on seguirà esperant notícies del front.

Un narrador omniscient ens endinsarà en una trama que transcorre lineal en el temps, marcat per les diferents estacions de l'any, que donen nom a les quatre parts del llibre, ens anirà presentat al seguit de personatges que hi trobarem, tots ells perfectament caracteritzats, i que ens faran viure emocions tan variades i contradictòries com la por i la confusió dels joves a les trinxeres o l'alegria de l'amor incipient.

Ens parla d'un primer amor, com ja he dit; però també és molt important el paper que juga l'amor per la família o la importància dels llaços d'amistat.

Una novel·la que es llegeix en un sospir, tot i la llargada que té, on l'autora ens parla d'un moment històric molt concret i marcat per successos força importants, on hi ha lloc per l'amor, el dolor, la por i sobretot, la lluita per la supervivència. Una història dura pels fets que ens narra, la guerra i l'epidèmia de grip, que no deixa de banda les il·lusions dels personatges que mantenen vives tot i les circumstàncies.

Com comentàvem amb una altra lectora: una delícia ‘made in’  Empar Fernández