Segona novel·la protagonitzada pe Beppa
Madragan, agent de l’Europol especialitzada en ciberdelinqüència i crim
organitzat, i el seu cap en Patrick White. Ve precedida per «Alterwordl»
que jo no he llegit i us puc dir que en cap moment m’he perdut o he trobat a
faltar la lectura anterior, encara que també he de dir que m’he quedat amb
ganes de fer-ho i que aviat i posaré remei.
En Aquesta ocasió Antonia Huertas ens porta dues trames marcades per dos arcs temporals.
Una situada en l'actualitat, des del setembre del
2015 a l’abril del 2016, i que té com a protagonista a Beppa qui s'enfronta a un
possible atac ciberyihadista. Alhora que intenta esbrinar tot el que pot
sobre l’atemptat on va perdre la vida la seva mare i a qui consideren artífex
del mateix i mantenir-se allunyada de Lena, una hacker que està en el
programa de protecció de testimonis i per qui se sent poderosament atreta.
L'altra trama se situa a la dècada dels anys
vuitanta del passat segle XX i ens mostra els moviments de Flora Susin, mare de Beppa,
abans de la seva prematura mort.
Els fets del present s’aniran creuant amb els del
passat i anirem veient nous descobriments, que arran de la reobertura del cas, Beppa
anirà fent sobre les activitats de la seva mare. Paper important tindrà la
relació de Beppa amb la seva família, especialment amb el seu pare i amb Inés,
la seva àvia materna, qui tot i estar afectada per un Alzheimer força avançat
serà determinat per descobrir els últims moviments de Flora.
Cada capítol ens aportarà nova informació de les
dues trames, així com de la vida que porta Lena com a testimoni protegit i que
jugarà un paer força important al llarg de tota la novel·la. Els fets vénen
marcats per la data en què succeeixen, fent molt fàcil poder seguir l’entramat
de les dues històries.
Antonia
Huertas sap mantenir la intriga de les dues trames fins al final i fent
que no decaigui en cap moment, no donant temps al lector per avorrir-se. Tot i que
la temàtica de la ciberseguretat té un llenguatge prou complex, en cap cas
resulta farragós pels que no hi entenem un borrall, ja que l’autora aconsegueix
que sigui fluid i amb les suficients explicacions perquè els profans puguem
seguir la lectura amb facilitat i no ens sentim completament fora de lloc.
L’autora crea una sèrie de personatges força
propers, amb problemes reals amb els quals al lector li resulta fàcil
d’empatitzar. Els diferents escenaris per on ens mourem, Itàlia, L'Haja, Barcelona, Portbou... estan descrits amb suficients
detalls perquè ens fem una idea prou fidedigna d’on som, sigui un exterior o
l’interior d’un palauet venecià.
«Incognitus» ens apropa a problemes
reals que, cada cop més, assoten el nostre món. Problemes als quals no podem
donar l'esquena pensant que no ens afecten, perquè res més lluny de la
realitat. El ciberespai és un lloc cada vegada més ampli, més desconegut i més
perillós; els grups com Anonymus o
Incognitus són una realitat fefaent en els nostres dies, per no parlar del
doble espionatge, els interessos politicoeconòmics dels països, que arriben a
moure muntanyes i de provocar que els
governs actuïn de maneres poc convencionals, per dir-ho d'una manera suau.
Llegit, i a punt de llegir el segon
ResponElimina