“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 21 de gener de 2019

MUERTE ENTRE LAS ESTRELLAS




Vaig acabar la novel·la pensant que m'agradaria conèixer millor a l'oficial Carmen Arregui, una dona, que per la seva normalitat, em va captivar al llarg de tota la lectura, Quina és la meva sorpresa quan, tot buscant informació sobre aquest llibre, veig que ja hi ha un altre protagonitzat per l'oficial de l'Ertzaintza, «Las pequeñas mentiras» que de ben segur llegiré.

 En situem a la bonica ciutat de Sant Sebastià durant la setmana més important al calendari donostiarra: El Festival de Cinema de la ciutat. Arregui té vacances i ha deixat dit a comissaria que encara que es queda a la ciutat, on pensa gaudir del festival en companyia de la seva amiga Miren, es facin l'efecte que és a Bali i no pot atendre cap trucada. Però quan troben el cadàver d'un dels membres més polèmics del jurat, l'actriu porno Shaskia van Hoffer, Aguerri ha d'anul·lar les seves vacances y viure el festival d'una manera molt diferent de la que havia planejat.

A partir d'aquest instant el lector seguirà en primeríssima persona, de la mà d'un narrador omniscient, tots els passos que l'equip de Carmen Arregui: Lorena, Aduriz i Fuentes, seguiran per esbrinar qui és l'assassí. Coneixerem la vida de la víctima —descobrint que lluny de només ser una cara bonica i un cos espectacular era una noia intel·ligent i compromesa, que estava molt involucrada amb onegés dedicades a treballar amb nens, que realitzava una sèrie de documentals denúncia, en què tractava temes tan espinosos com l'ablació genital o el matrimoni concertat dels que encara era nenes en edat de jugar amb nines— i indagarem en la vida de tots aquells que en major o menor grau la van conèixer i van tractar, fins a donar amb qui va posar fi a la seva vida.

La trama està narrada de forma lineal en el temps i compresa en pocs dies, és que dura el Festival de Cinema. Laura Balagué ens mostrarà els secrets del festival: el glamur que hi ha en ell, les rivalitats entre els participants, les travetes que intenten fer-se uns als altres, les catifes vermelles ..., com ho viu Donòstia i la seva gent, fent partícip a lector de l'esdeveniment des de diversos punts de vista: la directora d'aquest, la gent que treballa en l'organització, com és el cas d’Ander, el fill d’Aguerri; la premsa o la gent que acudeix com a públic. Un deu per l'ambientació i les descripcions.

He començat dient que la protagonista, l'oficial Carmen Aguerri m'havia captivat per la seva normalitat. I és que ens trobem amb una dona normal, com qualsevol de nosaltres, que ha de conciliar la feina amb la família. Preocupada pels seus fills, tot i que ja són adolescents; per la seva mare, una dona gran de fort caràcter que no accepta que ja no pot viure sola; per la seva germana i els seus problemes...; la complicitat amb el seu marit. Una dona que pateix migranyes i que no pot dormir si es pren un cafè més tard de les quatre de la tarda. Com a lectora agraeixo moltíssim aquest tipus de personatges propers i reals.

Poder, des del meu punt de vista, el més fluix és la trama negra. Molt light, molt per tots els públics. Escrita d'una forma polida i senzilla fa que la lectura sigui planera. Un llibre entretingut on, per a mi, el més remarcable és la protagonista.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada