«La mort, segons com la mires, és ben còmica .»
Hi ha un una dita en castellà que bé a dir alguna cosa com: «lo bueno, si breve, dos veces bueno», de normal, hi acostumo a estar d'acord, de normal... perquè quan a les meves mans cauen llibres com l'últim de l'Antonia Carré-Pons,
en vull més i més. Dir que és bo és quedar-se bastant curt. És una
petita, per extensió, ja he dit que era curt, massa curt, meravella.
«Com
s'esbrava la mala llet» és un recull de vuit relats que tenen com a
nexe comú els vells. Sí, els vells, així sense floritures. No són iaies,
ni avis, ni ancians... tot i que ho són. Són persones vistes des de
l'òptica que dóna la tercera edat, no com ens l'ensenyen els anuncis
d'assegurances o de viatges, sinó tal com és al dia a dia, a casa, al
carrer, a les residències i els hospitals. Aquella època de la seva vida
que ja estan de tornada de tot. L'autora ens parla des del respecte,
però sense endolcir-ho gens ni mica, sense concessions, amb la veritat
nua i crua del que és i representa arribar a vell.
Al llarg dels
vuit relats hi apareixen un ampli ventall de personatges i situacions.
Situacions reals, per molt que semblin irreals, per molt que ens
estranyin o que pensem que són surrealistes. No és cert, són realistes,
molt realistes. Com una fotografia feta a diferents habitants d'un
geriàtric, tot i que aquest no és l'escenari predominant dels vuit
relats, al contrari.
Escrita amb una prosa planera, sense fer servir
grans recursos, on no falta un punt d'humor i d'ironia, «Com s'esbrava
la mala llet» és un homenatge aquelles persones que moltes vegades
sembla que no existeixin per la majoria de la societat, però que hi són i
que comencen a ser legió. La població tendeix a envellir i això és
quelcom que no podem, ni hem, d'evitar.
Vuit relats breus, ben
escrits i construïts, que més d'un ens farà somriure, altres ens
entristiran... que ens faran passar per tot un ventall de sensacions i
emocions, que ens faran pensar en el que ens depara la vida i ens mostraran les mil i una maneres que hi ha d'afrontar
aquesta etapa vital, i que per sobre de tot ens entretindran i ens
agradaran.
«Com es va cabrejar. Es va cabrejar tant que al cap de dos dies es va morir»
Aquesta frase que has posat m'ha convençut, els llibres de relats curt no m'acostumen a fer el pes però la frase la trobo genial.
ResponElimina