“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dijous, 26 d’abril de 2018

CENICIENTA EN LLAMAS


«Se estan haciendo chanchullos tremendos con la excusa de poner esta ciudad en el mapa  y todos quieren clavar el cazo. Y el resto del país no les anda a la zaga»


Cenicienta en llamas de Jordi Juan
«Cenicienta en llamas» és el títol que dóna el tret de sortida a la nova col·lecció de novel·la negra, Marrajo, de l'editorial Milenio i dirigida per en Sebastià Bennasar. Sí el tret de sortida de la col·lecció és aquest, la cosa promet i molt.

Ens trobem davant d'una novel·la que més que coral, jo, diria que és simfònica. La quantitat de diferents veus narratives, i sobretot la qualitat de totes i cada una d'elles, eleven la seva categoria. Però no només és en les veus narratives on ens trobem amb aquesta quantitat i, sobretot, qualitat; en l'entramat de trames i subtrames, que conformen el gruix del relat, la història es repeteix.
«Cenicienta en llamas» és una novel·la dins d'una novel·la, és la història de la corrupció a una comunitat autònoma (Cas Gurtel), és l'escàndol del món del cel·luloide, és el cas dels assassinats orquestrats per sicaris... és tot això i molt més.

 Podem dir que hi ha tres grans trames, cada una amb els seus protagonistes: per una banda ens trobem amb la investigadora privada Raquel Bonafed, que rep l'encàrrec de seguir a tres personatges de cert prestigi social i econòmic: un publicista, un constructor i un alt directiu de la televisió autonòmica.
Per altre cantó tenim als inspectors Luís Cocoví i Lola Zafra embrancats en la resolució de dos casos d'assassinats comesos per sicaris.
Per acabar ens trobem amb Toni Balager, el Bala, productor de la telenovel·la d'èxit al canal autonòmic i que es creu amb dret a cuixa sobre tota femella que treballi per a ell.

L'autor ens situa l'acció a la València del 2006. Al maig d'aquell any quan la ciutat es prepara per a l'arribada del Papa Benet XVI. Quan la crisi del totxo està a punt d'esclatar i quan la ciutat viu immersa en el fervor dels grans esdeveniments: Copa Amèrica de Vela, Formula I (encara que tardaria dos anys més a celebrar-s'hi, però Ecclestone ja es deixava veure per la ciutat).

Els punts forts de la novel·la són: els personatges. No tan sols per la diversificació de veus narratives que hi aporten, sinó per la seva profunditat. Tant els més principals com als secundaris són sòlids, tenen presència i se sostenen per si sols. Cada personatge té la seva història particular que es sumarà a la història col·lectiva, enriquint-la encara més. A les tres trames que inicialment he dit que trobàvem i haurem d'anar sumant la subtrama protagonitzada per la resta de personatges que surten.
Els girs argumentals, variats i que creen petits arguments dins les diferents trames i subtrames, i el més important, cap d'aquestes trames, arguments, subtrames o petites històries està posada a l'atzar o per omplir pàgines; ans al contrari. Tots i cada un d'aquests serrells tenen la seva raó de ser i queden perfectament tancats i explicats.
La història s'anirà teixint a mesura que les diferents trames i els diferents personatges que les protagonitzen es vagin creuant i des-creuant fins a aconseguir completar el fascinant trencaclosques que és l'entrellat de la novel·la.

«Cenicienta en llamas» és una molt bona, jo diria excel·lent, novel·la negra. Perfectament articulada; escrita amb un ritme in crescendo i uns diàlegs que fan molt més lleugera la gran quantitat de subtrames que hi trobem.


«Así que la gente había inteoririzado una sèrie de idees absurads e incluso las había elevado a la calidad de dogma de fe sin tene la más repajolera idea al respecto»



2 comentaris :

  1. Ohhhh! Com celebro que t'hagi agradat. M'has alegrat molt el dia! Una aferrada gran des de Salamanca!!!

    ResponElimina
  2. Un dels molts que van fent muntanya als pendents.
    Després d'uns dies de molta feina, ja em tornaré a relaxar i a reprendre lectures :)

    ResponElimina