“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 12 de març de 2018

LLEUGERA SANG



«Dubtava, però , com diuen els ianquis, la sang és més espessa que l’aigua. I més tèrbola que el whisky, afegiria jo.»

Lleugera sang de Xavier Zambrano
En començar a llegir ens sorprèn una veu en primera persona que ens transporta immediatament aquelles sèries i pel·lícules americanes, en blanc i negre, protagonitzades per un detectiu privat. On sempre es veia una porta de vidre esmerilat amb el nom del detectiu a la placa. I on l'interior del despatx, que amagava aquella porta, era tan sòrdid com el propi investigador i els casos dels quals s'ocupava. Homes que sempre anaven amb la cigarreta als llavis i la copa de bourbon a les mans.

El narrador és la veu d'en Marc Olier, un detectiu que viu en el seu despatx, dormint a l'ample sofà de cuir que va comprar amb l'optimisme dels inicis, que fuma Lukys compulsivament i beu Jack Daniel's, que menja poc i dorm menys. A qui estomaquen sovint i de valent. Els seus coneguts són de la més variada índole, des dels baixos fons a l'alta societat: contactes a la premsa, a la banca, traficants, gitanos..., que acabarà coneixent a una femme fatale, amb encreuament de cames molt cinematogràfic, inclòs. I aquí només li manca una cosa: tenir una mica de sort. Marc Olier és un antiheroi de manual, un d'aquells personatges que cau simpàtic i amb el que el lector acabarà empatitzant.

 En Marc rep un encàrrec que d'entrada sembla la cosa més fàcil del món, que podrà dur a terme quasi sense despentinar-se, però que sense saber molt bé com i perquè acabarà embolicant-se de males maneres endinsant-nos en una trama d'intriga que ens farà avançar en la lectura per poder esbrinar com dimonis acabarà aquell embolic.


Xavier Zambrano
ens situa l'acció als carrers de la Barcelona post Olímpica, aquella a la que encara li dura la ressaca provocada per l'esdeveniment esportiu, de la que veurem les dues cares: els barris com el Putxet o l'avinguda del Tibidabo i també els carrers del Raval. I també farem un salt cap a França, amb parada a Portbou inclosa, per anar a espetegar a Cap d'Adge, en un complex nudista on el sexe en públic és permès i on l'autor ens farà un retrat de la decadència de l'oferta turística que allà es pot trobar.

Escrita amb un llenguatge molt acurat, fent servir mots que feia molt de temps que no en trobava en un text, amb canvis de registre depenent amb qui conversa en Marc, no és el mateix parlar amb un Marquès que amb el mexica que regenta una sala eròtica; tot això fa que la lectura ens resulti agradable i planera.

En definitiva, podem dir, que «Lleugera sang» és la clàssica novel·la de detectius, en la que podem trobar tots els tòpics que ens agrada que hi hagi en aquest tipus de novel·la.
Una lectura entretinguda i planera, que ens endinsa en una trama molt ben treballada que farà que el lector estigui pendent, sense perdre en cap moment l'interès, de quin serà el proper pas que donarà Olier, quina serà la propera ensopegada, el proper mal de cap al qual haurà de fer front.


«Si Sherlock Homes reflexionava a  còpia de prendre cocaïna i rascar el violí, jo reflexionava a copia de Lukys, Jack Daniel’s i la contemplació d’aquell edifici»(pàg. 87)

1 comentari :

  1. És complicat incloure els tòpics i fer una novel·la que no sigui totalment previsible, i ho ha aconseguit.

    ResponElimina