L'HAREM DEL TIBIDABO

«els autors som déus que posseïm l’únic do que no tenen els altres déus: la memòria.»

Llegir a l'Andreu Martín sempre és una bona aposta. És d'aquells autors que saps que mai et defraudarà i que llegeixis el que llegeixis d'ell t'agradarà. Reconec que amb aquesta última novel·la m'ha fet gaudir de valent, en tots els sentits.

L'Andreu ens porta una trama situada a l'avinguda del Tibidabo de Barcelona, on situa l'Harem, un prostíbul de luxe. Però l'Harem és molt més que això, és un petit microcosmos amb les seves pròpies regles i normes, que poc o res tenen a veure amb les del món exterior; un lloc on es mercadeja amb el sexe, sí, però on la companyonia regna per sobre de tot. Les noies que hi treballen formen una gran família al costat de Sancha, la Madamme, i Emili Santamarta, l'amo del local. I com en totes les famílies quan els problemes apressen els llaços afectius s'estrenyen.

Les descripcions del lloc són tan detallades, tan visuals que és com si el lector es passegés per les diferents estances de l'Harem. De la mateixa manera ens descriu a tots i cada un dels personatges que desfilen per les seves pàgines.

Molts són els personatges que hi apareixen, entre vius i morts, però si hi ha un que destaqui per sobre de tots, aquest és l'indiscutible protagonista: Emili, Mili, Santamarta Santamarta. Un personatge histriònic, intel·ligent i carismàtic que viu tancat al bordell des de la desaparició de la seva mare, l'Emília Santamarta, i que es guanyarà al lector des de les primeres pàgines del llibre.

«Per favor, per favor»

Escrita amb primera persona, en veu del mateix Mili Santamarta, l'Harem ens presenta una trama dura, negra, fosca, colpidora, d'aquelles que fan que el lector es replantegi moltes coses. I és que l'Andreu ens parla de temes tan punyents com és el tràfic de dones, de les represàlies entre diferents grups ètnics africanes: Tutsis i Hutus; de màfies africanes, de policies corruptes; de sectes satàniques, pràctiques de sadomasoquisme o estranyes desaparicions de noies a qui ningú trobés a faltar, l’acarnissament dels medis informatius quan es produeix una desgracia....  

Una trama on la violència més extrema fa acte de presència al llarg de les seves pàgines. Tot tracta d'una forma exquisida, revestit amb una fina pàtina d'ironia que plana per sobre de totes i cada una de les pàgines de la novel·la.

Però no només de coses fosques i tèrboles ens parla l'autor. A les pàgines de L'Harem també hi trobem amistat, solidaritat, amor incondicional, i manca de prejudicis —aquells que tots tenim quan parlen de prostíbuls i que l'autor s'encarrega de desmuntar-nos un a un.

«Tot allò que passa és perquè ha de passar. No som res més que espectadors d’una vida que transcorre a tota velocitat i on cada detall té sentit i està en funció de tota la resta de detalls.»