“Qui estima els llibres i ha de viure’n lluny,
de mica en mica va perdent l’ànima” (Care Santos a "L'aire que respires")

dilluns, 29 de gener de 2018

CONTES PER A LES NITS DE LLUNA PLENA



«Els contes que llegireu són bàsicament un exercici d’amor(als gèneres, als llocs comuns, al catàleg de monstres, a nosaltres mateixos) i sobre tot un divertiment.»

Contes per a nits de lluna plena  d' Anna Maria Villalonga
Tenim entre mans un llibre que és una petita delícia. Un cuqui llibre, tal com el va definir l'autora durant la seva presentació. I és ben cert. Apostroph edicions i propostes culturals, ha creat una petita (per extensió) joia; una edició acurada, treballada i cuidada fins a l'últim detall: de tacte suau, amb una combinació de vermell, blanc i negre; amb un interior esquitxat de petites il·lustracions força representatives i amb l'afegit de ser també un audiollibre —podem accedir a la web o mitjançant el codi QR que hi ha al seu interior — que només fa que rematar un treball excel·lent.

La teatralització dels textos, gràcies a la gent d’En Veu Alta, dóna la profunditat i la dimensió d’aquells serials radiofònics que enganxaven a les generacions anteriors —ara entenc per què! És brutal poder sentir tots els efectes i no només imaginar-los: el llamp, el tro, el vent, la pluja, el miol d’una gata...— i et fa sentir al mil per mil cada paraula, cada sensació... posant-te la pell de gallina. Poder escoltar-los al mateix temps que els llegeixes és un plaer.

 El recull es compon de vint-i-tres contes que l'autora ha anat escrivint al llarg dels anys. Recopilats en dues parts. A la primera trobem històries fosques, crues, inclús diria que alguna d'elles té un deix amarg, per les que desfilen personatges de l'imaginari fantàstic terrorífic de tots nosaltres. És tan tractats de manera seriosa i amb rere fons de justícia poètica, tal com els hi escau. Llegint-los ens adonem que l'autora sent fasciació per aquests éssers marginals, temuts massa vegades, i la seva predilecció per l'home llop queda patent un cop més, els qui la coneixem ho sabem prou bé.
La segona part està tractada amb un to més irònic, humorístic, desmitificant a les pobres criatures de la foscor, actualitzant les seves aventures —lògicament si han sobreviscut en l'imaginari popular al llarg dels anys bé deuen viure situacions prou actuals i conegudes per nosaltres, no? —. I ho fa d'una manera divertida, que arrenca un gran somriure amb la primera de les històries, que componen aquesta segona part, i que ja no ens abandonarà fins al final de llibre. Creieu-me si us dic que en alguna ocasió exclamarem alguna cosa semblant a: ai, pobre!, sense deixar de somriure i inclús riure.

Aquesta vegada em costaria molt, per no dir que em seria impossible, dir quins són els relats que més m'han agradat, ja que tots ells m'han captivat. El que si diré són els personatges que m'han enamorat: una bruixa que conviu amb dues gates negres i una òliba bòrnia  (crec que, només mirant el bloc, podeu endevinar perquè), i un petit dimoniet. Són els protagonistes dels quatre primers contes de la segona part i creieu-me que enamoren, tant per com l'Anna Maria ens els presenta com per les divertides (quasi absurdes) situacions que els toca viure.


«Fins fa poc temps, tot anava bé. Les gates, la Bòrnia i jo vivíem tranquil·les sense molestar ningú. Però, últimament les coses han canviat molt.» (pàg. 69)



Realment són contes per llegir en nits de lluna plena, asseguts al sofà ben tapats amb una manta, la llum més tènue possible i la companyia d'un gat negre, sentit l'udol del vent. Si tot això no és possible, tan és; però, sigui com sigui, gaudiu-los, són realment imprescindibles pels amants dels contes de por. I pels que no ho sou, també.


«Vestits de negre, els familiars del finat es van allunyar lentament. Estaven  compungits, però els quedava un consol : havien escampat les seves cendres pel bosc frondós on l’home, cada tardor, anava a caçar bolets.» (pàg.77)


2 comentaris :

  1. Moltes gràcies, Núria. Jo també m'estimo moltíssim la meva col·lecció de personatges estranys. I m'agrada molt que generin en el lector la mateixa sensació.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Llegint-te, m´he imaginat a mi mateixa al sofà, amb una manteta, quan tothom està dormint, ben a gustet i amb el llibre a les mans! Quin plaer! ;) Un petonàs, Bruixeta.

    ResponElimina